tag:blogger.com,1999:blog-54783351319931942672024-03-22T04:09:55.808+01:00Levanah FeelBenvinguts al meu petit món on em llegireu sense màscares i descobrireu fins el més íntim racó de la meva transparència.Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.comBlogger56125tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-7123277567010972502016-04-20T17:29:00.000+02:002016-04-20T17:33:23.127+02:00Visita inesperada...Quina tarde més aborrida la feina, asseguda davant del ordinador miro la llum del fluorescent del sostre com feia pampallugues. Ja és primavera, la calor primerenca ens fa treure la roba pesada del hivern, estic alterada com una gossa en zel i enlloc de divertir-me aquí estic, captiva. Passen els minuts i amb la ment dispersa en ves a saber què un sorollet familiar em fa saltar de la cadira.<br />
<br />
(toc toc toc) Miro el mòbil, un missatge teu, em poso de cop recta i ben asseguda a la cadira per llegir-lo.<br />
<br />
- Mira on sóc.<br />
- On ets?<br />
- A prop de tu (rebo una foto d'un lloc familiar)<br />
- Ostres tant a prop i jo aqui al Hospital, tancada i currant. Saps? Ara mateix et menjaria.<br />
- Vinc?<br />
- Vine<br />
- Vinc?<br />
- Si!<br />
- Quan estigui a la porta vens a rebre'm.<br />
<br />
Els minuts passen en una velocitat inversament proporcional als batecs accelerats del meu cony. Tant nerviosa i espectant com el primer dia.<br />
<br />
Ostres, frena! on coi anireu quan arribi? Si em baixa les calces al mig del passadís pot ser tot un escàndol. Pensa... pensa... Ja ho se! Als lavabos dels homes, quasibé mai hi va ningú allí. I la càmera de seguretat no enfoca l'entrada.<br />
<br />
(toc toc toc) Amb el so del missatge quasibé tinc un orgasme instantani.<br />
- Sóc aquí. T'espero.<br />
- Surto tant depressa que les cames em tocaven el cul.<br />
<br />
Quina gana, quina escalfor i quines ganes de tu. Ganes bojes que no puc evitar, desijto menjar-me la teva polla gran i dura fins sentir-la dins la gola. En dos segons, temps de posar el forrallat de la porta es va disparar la nostra bojeria. Arrepretada contra la paret, mig despullats i amb la teva ma entre les meves cuixes no podia deixar de gemegar, gemecs ofegats per evitar ser enxampats infraganti. Amb la cara contra les rajoles fredes de la paret, ben empalada per la teva polla meravellosa arribo al orgasme sense respirar. Et corres a sobre meu, la llet calenta em regalima pels pits.<br />
<br />
No queda temps he de tornar a la feina o notaran la meva absència. Ràpidament em pujo els pantalons i cordo la jaqueta del uniforme. Al sortir les dones de la neteja mentre suada, encara accelerada em pentino els cabells, em miren somric i camino pel passadís ja sense tanta pressa amb el cony encara bategant i pensant pels pèls...<br />
<br />
(toc toc toc) Gràcies...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJnz4T1D35Oqutqm-9wFuZwSCeyswKFLZRWfL8j-C-piHyUOy8TlPt6FrK6_9dYgCbUSdEAs4XqsP9zYxPRqADoWzppdc7aBRRmMQxJI4a0ZrrKW95Zrz-nqAmBJMmfRj9bgfJB87xnps/s1600/IMG_20150408_144641-01.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJnz4T1D35Oqutqm-9wFuZwSCeyswKFLZRWfL8j-C-piHyUOy8TlPt6FrK6_9dYgCbUSdEAs4XqsP9zYxPRqADoWzppdc7aBRRmMQxJI4a0ZrrKW95Zrz-nqAmBJMmfRj9bgfJB87xnps/s320/IMG_20150408_144641-01.jpeg" width="240" /></a></div>
<br />Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-70112142629716944592016-04-20T17:23:00.000+02:002016-04-20T17:23:59.369+02:00Excursions<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">La seva valentia l’havia portat a una ciutat encara desconeguda per a ella. El sol escalfava l’asfalt i aquest desprenia una calor asfixiant, temps xafogós de juliol. Caminava sense rumb prefixat, només caminava fent una passa darrere de l’altra. Al fons un grapat d’arbres alts trencaven la monotonia del paissatge dels alts edificis que feia estona que l’acompanyava.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">Un parc, típic, amb jubilats jugant a bitlles, nens als gronxadors cridant, parelles assegudes a un banc besant-se sense respirar, un grup de dones joves aparentant més edat, xerrant sobre la freqüència de netejar la cuina mentre vigilaven que els seus fills juguessin sense embrutar-se, algún atleta suat que corria esbufegant per l’extra de cansament produït per la calor.</span></span><br />
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">L’aire escàs i calent que corria feia moure les fulles dels arbres que protegien la gespa del sol. El tronc gran i fort d’un (arbre) va invitar-la a seure’s a sota, recolzant l’esquena en aquell tronc robust va aixecar el cap per observar les rames i fulles que li donaven ombra. Era un bon lloc per llegir i endinsar-se al llibre, per treure de la ment tots es motius que l’havien portat a fugir del lloc on es sentia engarjolada.</span></span><br />
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">Passava les pàgines mentre jugava amb la gespa pasant-se les petites fulles entre els dits, acaronant aquella moqueta verda i tova. Tan immersa amb les histories i aventures interespacials del llibre no va presentir la mirada penentrant del noi que hi havia assegut a un banc de fusta uns metres mes a la dreta d’on estava ella, feia estona que hi era però no se’n havia adonat encara.</span></span><br />
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">De tant en tant tancava els ulls i imaginava que era ella el protagonista del llibre i que podía volar entre els estels que tantes vegades mirava desde la finestra.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">El noi del banc, l’intrigava, no portava cap gos per passejar, ni parella, ni criatures simplement un solitari que gaudia del parc. En tornar a aixecar el cap del llibre per observar-lo i intentar esbrinar alguna cosa més sobre aquell extrany ja no hi era…</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">Sense més preocupació que saber per on la portaria el llibre va escoltar un “Hola” tímid que venia d’una veu greu i masculina. Es va posar vermella en comprobar que era el noi del banc ara a un pam escàs d’ella.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">- Estic observant-te desde que has arribat, no ets d’aquí oi?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">Ella va contestar assentint amb un moviment de cap.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">- Passo pel parc cada tarda i no t’havia vist mai, ho se perquè sino ho recordaría.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">Va soltar aquella frase utilitzada com a técnica masculina de caça però el noi no tenia gaire traça amb el to de la pregunta i li va fer somriure.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">- Hem dic Levanah, encantada.</span></span><br />
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">- Roger, igualment… </span></span><br />
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "calibri";">Sembla que el fet d’obrir la boca li donés permís per seure al seu costat. A prop, tant a prop que podía llegir la lletra petita del llibre sense dificultat. Va sentir-se atret per l’olor femenina ja que cada cop s’apropava més al seu coll i ella sense treure els ulls del llibre tot i que ja no l'estava llegint, sentía l'escalfor de la respiració d’aquell noi extrany sobre la pell...</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7v_vT8-NKxKZRQkuhbdjgTgE3bB8_KoxIC039r4DQl1UbG9xyjFbhH-1W-oZjbmo173oZv2PG9L4-esAIDDnJFmAR9fKPtFzFH9umdol8fNEXA5uqpzwk4SKX19jXGDCY0BZ0s-jV8NM/s1600/DSC_1640.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7v_vT8-NKxKZRQkuhbdjgTgE3bB8_KoxIC039r4DQl1UbG9xyjFbhH-1W-oZjbmo173oZv2PG9L4-esAIDDnJFmAR9fKPtFzFH9umdol8fNEXA5uqpzwk4SKX19jXGDCY0BZ0s-jV8NM/s400/DSC_1640.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Rescato antics relats que fa anys vaig escriure i han quedat com esborranys. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Comença a ser hora de tornar i reobrir el blog.</div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-89930063436464136952014-03-28T12:58:00.001+01:002014-04-02T20:44:57.025+02:00Correspondència...<p dir="ltr">Benvolguda ment,</p>
<p dir="ltr">Tu que li parles al cor pregunta-li perquè a vegades és tan cruel. Que t'expliqui els motius de bategar amb tanta força que no atén a la raó. </p>
<p dir="ltr">Tu que ets sabia ensenya-li a ser fred i a no fer-se miques, que tot passa i que tot arriba quan és el moment.</p>
<p dir="ltr">Digue-li que per molt que salti no hi ha res a fer si la via de sortida és unidireccional. <br>
Consola'l regalant-li bons records i mai falses il•lusions.</p>
<p dir="ltr">I si cal aconsella-li quin és el millor preparat reparador per enganxar un a un tots els trossets en que s'ha acabat trencant. </p>
<p dir="ltr">Però sobretot sobretot no li permetis que deixi mai de bategar.</p>
<p dir="ltr">Atentament els Cinc Sentits.</p>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-6157767533748607612014-02-21T10:34:00.001+01:002014-02-21T10:44:13.128+01:00El somriure de Cheshire<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiThtCkDQHi1bvrGWvR_OlpDuufdOmto6JwAn97IP24mOG5-p6CGQ3MeWaoph8TyxTYN1BptijE3a5l6S6JWJ-A2SkQLRsKIGyyXoim2u1UKLtyc1sAO0gCrjGQJZomWpfYY6NQLaSruYU/s1600/IMG_123768495703613.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiThtCkDQHi1bvrGWvR_OlpDuufdOmto6JwAn97IP24mOG5-p6CGQ3MeWaoph8TyxTYN1BptijE3a5l6S6JWJ-A2SkQLRsKIGyyXoim2u1UKLtyc1sAO0gCrjGQJZomWpfYY6NQLaSruYU/s640/IMG_123768495703613.jpeg"></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Diuen que la lluna ens desperta els sentits i aquella vesprada fou especialment influent.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">En amagar-se el sol també ho fan les meves pors i apareix la foscor banyada per una tenue llum blanca quasi imperceptible.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Podria ser que fossis tu que m'alterava, potser va ser ella la que em feia obrir de cames i desitjar-te, potser era la primavera. Sempre escalfada quan arriba aquest temps tant inestable i de temperatures oscilants, esperant que arribi l'hora d'obrir-me i mostrar tota la bellesa interior.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Les mirades rebudes no tenien desperdici, vas trencar el gel amb un encontre breu abans de despullar-mos. Tots dos ens desitjavem de la forma més cavernícola possible. Només pensavem en buscar una cova per endinsar-nos i revolcar-nos a terra sense coneixement. Però que ingènus... a la vora de la mar no hi ha coves que ofeguin els gemecs... </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">I mentre et cavalcava tirava el cap enrera, aixecava la mirada amunt podia veure la lluna, brillant a dalt de tot. Una lluna que somreia mentre ens obserbava, espectant, era testimoni de la nostra luxúria.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Seguiem deixant-nos dominar pel plaer, fins arribar a quedar-me sense respirar uns segons a causa de la intensitat d'aquell orgasme. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br></div>Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-83935894385653898752013-12-12T15:32:00.001+01:002013-12-12T21:17:40.402+01:00Arribar tard...<p dir="ltr">Avui és d'un d'aquests dies que pel fet d'arribar 8 min tard he perdut molt.</p>
<p dir="ltr">Em sento impotent per no poder fer res, suposo que no es pot controlar tot...</p>
<p dir="ltr">Qui sap que passarà demà, però avui sento que he guanyat un grapat de incerteses.</p>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-45208015493445822642013-12-05T19:41:00.001+01:002014-05-20T19:28:17.213+02:00Breus transparències<p dir="ltr">Mira'm als ulls... veus? sí sí aquí al fons d'arrere amagat... hi ha una part de tu. <br>
Pots veure'm transparent com l'aigua ja que per tu no hi ha secrets, enganys ni astucies. Agafa'm fort de la mà i no m'escaparé.</p>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-61440765492988804132013-12-04T00:10:00.002+01:002013-12-04T00:15:34.235+01:00N x 3<span style="font-family: inherit; text-align: justify;">Aquest
cop toca una entrada al blog different, aquest cop no és un relat eròtic o
alguns dels pensaments plens de bojeria que tinc, avui vull donar les gràcies a
tres de les DONES (sí, sí, amb màjuscules)</span><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">
</span><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">més importants per mi i sense les quals la meva existencia seria molt
trista.</span><br>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"></span></span></span></span>
<br>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Gràcies
per ser-hi, per escoltar-me, per algo que sembla impossible com és entendre’m.</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal"><br></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Gràcies
per estar al meu costat, per aguantar les meves històries, pels meus missatges
a tothora.</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal"><br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Gràcies
per animar-me quan penso que el món s’ensorra per una tontería, per riure amb
mí quan estic desbordant d’alegria, gràcies per fer que cada dia que passo amb
vosaltres sigui únic.</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8RpovRyOOpYpDnWWNSg206zsOmeI_XFAazV5Tp9QHElojlJeu8yiegl7zmXGaT1Vx98zt4KqWKTx5WNEl7ERMobNrAgMyEtgtEomcXxRL2vBQ1-Rye0LyEI4kKK-Yemhgq06nAy47_jI/s1600/9329732-fuego-remolino-letra-n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8RpovRyOOpYpDnWWNSg206zsOmeI_XFAazV5Tp9QHElojlJeu8yiegl7zmXGaT1Vx98zt4KqWKTx5WNEl7ERMobNrAgMyEtgtEomcXxRL2vBQ1-Rye0LyEI4kKK-Yemhgq06nAy47_jI/s320/9329732-fuego-remolino-letra-n.jpg" width="320"> </a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Una que
ja no recordo anar a cap concert sense ella, ne’m passat moltes i molt peludes
però seguim i seguirem endavant. L’altra que segons diuen no se que feiem abans
de conéixens, és la meva coartada, la confident, com aquella “milloramiga” de
la infància que mai vaig tenir. I per últim i no per això menys important la
meva clon. </span></span></div>
<br>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">És
difícil poder-vos tenir a totes tres a la vegada però cadascuna tindrà sempre
un trosset del meu cor.</span></span><span style="font-family: inherit;"></span><span style="font-family: inherit;">
</span><br>
<div class="MsoNormal">
<br></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: inherit;"><span lang="ES-TRAD">A les 3 gràcies
per existir.</span></span></b></span></div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-36651141122935441492013-10-26T21:35:00.001+02:002013-10-29T14:52:59.863+01:00Desde el llit<p dir="ltr">Et somio... recordo com em menjaves i em mullo. M'excita imaginar-te un altre cop sobre meu, a sobre teu, refregant-nos els cossos. </p>
<p dir="ltr">M'agafes... em lligues, em penetres, xisclo de plaer. </p>
<p dir="ltr">T'espero... a quatre potes amb mirada tant viciosa com impacient.</p>
<p dir="ltr">M'obro... de cames, com una flor al sol, oferint al teu vici el meu nectar.</p>
<p dir="ltr">Babejo... mentre desitjo posarme-la a la boca un i altre cop, sense por, gola endins fins al fons del paladar. </p>
<p dir="ltr">T'observo... miro el teu cos embaladida sense deixar-me cap detall.</p>
<p dir="ltr">T'abraço... els nostres cossos es fonen mentre et claves dins meu.</p>
<p dir="ltr">Desperto, et busco... et sento a la meva esquena, la teva ma em repreta els pits, m'agafes fort perquè no marxi. </p>
<p dir="ltr">Dormo... tranquila, calenta, excitada... amb el teu alè calent al clatell.<br>
</p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6BwFG3CmZ8jxBX3Oij6KCHo4tWlxJig9vdaM4g4Nk0pV0oloquofqmdSa_fvsRwue70agDCl_Bv3az5Js9L-mjVtLT_JTDjISPpTsAVnCtNtx2yG2vcQSt6uJ1iG9OESN_gll-4z66NY/s1600/IMG_20131029_144623.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6BwFG3CmZ8jxBX3Oij6KCHo4tWlxJig9vdaM4g4Nk0pV0oloquofqmdSa_fvsRwue70agDCl_Bv3az5Js9L-mjVtLT_JTDjISPpTsAVnCtNtx2yG2vcQSt6uJ1iG9OESN_gll-4z66NY/s640/IMG_20131029_144623.JPG"> </a> </div>Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-50163534510831818252013-09-10T12:54:00.000+02:002013-09-10T12:54:02.713+02:00Foc interiorDesitjo tornar a trepitjar aquell cim on no he arribat mai,<br />
m'agradaria besar mil cops més els teus llavis d'encara sabor desconegut per mi,<br />
anel·lo repetir les carícies teves que encara no he rebut,<br />
fer realitat els somnis que encara no he tingut,<br />
Sentir-te insaciable, alliberant la màgia de la sexualitat en estat pur.<br />
I sentir aquesta imaginària realitat que es resisteix.<br />
Gaudint amb tot el que acaba entre les meves mans,<br />
entre anades, tornades i orgasmes infinits<br />
l'energia em sobra i explosiona. <br />
<br />
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-62054561238284415812013-06-06T19:31:00.000+02:002013-06-06T19:39:09.770+02:00Passar per Quiròfan...<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Acabo el somni amb un regust plaent, entreobro
un ull i la claror que penetra l’habitació em fa donar un salt del llit. La
tecnologia està en contra meva, el despertador no ha sonat i el mòbil no fa ni
moviment. He d'anar a treballar i faig tard a la feina, nerviosa i accelerada intento vestir-me com puc, em poso
un mitjó de cada color però tan se val, en el meu cap només retrona “faig tard,
faig tard” semblo el conill de la historia d’Alicia al país de les Meravelles.
Una passada amb la pinta pels cabells despentinats i una mirada ràpida al
mirall abans de pujar al cotxe d’un salt. I els semàfors, maleïts semàfors tots
en vermell. No puc deixar de pensar faig tard... </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"></span><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Arribo a l’Hospital intentant entrar per la
porta del darrere, la més propera als vestuaris, li dono estirades per
obrir-la, no puc i la torno a estirar, el meu cap no pensa que en cap de
setmana roman tancada. No deixo de pensar faig tard, faig tard. Dono la volta
pràcticament sense veure per on camino per trobar una porta oberta, la del soterrani,
segur que per allà podré entrar. Sospiro quan quasi sense fer força s’obre. Ara
de cap als vestuaris, per arribar i fer drecera passaré per la sala se quiròfans i sense parar de pensar faig tard...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"></span><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Al recórrer els passadissos deserts escolto
uns sorolls estranys, pensava que no es treballava aquí en cap de setmana. Que
estany que hi hagi gent a quiròfan, la meva curiositat fa callar la veueta
interior i repetitiva que em recorda que faig tard i tinc la sensació que el
temps s’atura. Vaig tirant passadís endavant, s’escolten veus però no
suficientment altes per saber ni qui són ni quantes persones hi ha. Arribo a la
porta de quiròfan sense creuar-me amb ningú, la porta és tancada i dono dos
cops amb la mà a la porta. M’obre una noia que tot i que no hem parlat mai se
que l’he vista algun cop per l’hospital, em saluda amablement i diu que si vull
entrar he de vestir de verd, recollir-me els cabells i posar-me la mascareta. Ella
espera que em canviï de roba i mentre em desvestia aprofitava per preguntar que
feien un diumenge al matí aquí tancats però la seva resposta va ser només un
espera i ara ho veuràs.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"></span><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La segueixo, li sortia per darrere el clatell
un rínxol ros que s’escapava del barret de paper verd que portava. Caminàvem
silenciosament amb uns peus verds als peus cap a la sala del costat. Al entrar he
de mirar mirar dos cops per a que el meu cervell processi la informació que
rep. Esperava trobar a companys fent un inventari, reorganitzant la sala,
netejant o inclús fent alguna operació però el que estava veient em fa obrir
els ulls de cop, sentir-me sorpresa i excitada d’immediat. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"></span><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Sobre la taula d’operacions hi ha un noi nu,
lligat i emmordaçat, i sobre seu tres noies menjant-se’l a llepades. Els crits
i gemecs que venen de la meva dreta fan que miri cap allà, on una noia d’esquena
amb els braços oberts i les mans a la paret, oberta de cames esta sent
explorada per un home lentament i incidint sobretot entre les seves natges.
Perdo de vista a l’exploració per fixar-me en dos cossos sota la làmpada, un
agenollat i empenyent amb força a l’altre<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que estava quatre grapes, home o dona tan se val però els seus orgasmes
continuats m’estaven provocant una excitació desmesurada. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"></span><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Tothom amb màscares de color verd que tapen
nas i boca, potser són companys coneguts, potser no ens hem vist mai però la
mascareta ens permetia un marge d’anonimitat, d’error i morbo sense precedents.
Els meus ulls no saben on mirar, no vull perdre’m detall de la situació. Sento
com una mà suau m’estira i jo la segueixo fins sentir com varies mans em treuen
la roba verda sense pressa i amb molta traça. M’assec a la llitera que tinc al
darrera, oberta de cames em deixo menjar per una llengua hàbil que em produeix
tan plaer que he d’agafar-me a les baranes amb força i des d’allà dalt amb una
posició privilegiada que em permet observar tot el que esta succeint a la sala
tinc el meu primer orgasme de la jornada, humit, llarg, plaent... </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGQN0kJBQCTlowZjaytuN5x2m6d2Wl0r51G64gsZvlDXzOGELrVras_tJLBYMZZoQ8skVMuRyQ1vXfomkGeOUbPDfWldQpgrkUqxGsxx2wImhzysHQW0tXRAotUMtOyl4AKSItNf7Jjls/s1600/BeFunky_VintageColors_1.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGQN0kJBQCTlowZjaytuN5x2m6d2Wl0r51G64gsZvlDXzOGELrVras_tJLBYMZZoQ8skVMuRyQ1vXfomkGeOUbPDfWldQpgrkUqxGsxx2wImhzysHQW0tXRAotUMtOyl4AKSItNf7Jjls/s1600/BeFunky_VintageColors_1.jpg.jpg" height="258" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-8641444415355205652013-04-29T23:31:00.002+02:002013-04-29T23:31:48.336+02:00Entre lletres...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">M'agradaria ser aquest llibre que et sorprén, sentir com cada paraula que llegeixes t'emociona. Entrar a la teva ment d'una forma subtil per quedar-me, aconseguir ser citada en algun dels teus pensaments. Estar entre les teves mans mentre acaronen les pàgines i fullegen amb ansies per tirar endavant la història. Ser imaginada i creada amb moviment al teu albir. Deixar un bon record i provocar centenars de somriures mentre duri...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Però no m'agradaria ser aquest llibre que és sobrevalorat, regalat i abandonat en un prestatge recollint pols esperant que algú li tregui profit.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixphTBQ5wWZZIKR6w5YYpmeNTp9Cnd9NW90-2VSxsEUGZzjFdwkZfwij1cfTDfDreVSZiQ4VcFxyYbc0QaddPHUQaNSqSzAdMblvu74WUiUmN6zMorhn0g43nlic-63p7w1Yx32BT02Q0/s1600/DSC_0322.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixphTBQ5wWZZIKR6w5YYpmeNTp9Cnd9NW90-2VSxsEUGZzjFdwkZfwij1cfTDfDreVSZiQ4VcFxyYbc0QaddPHUQaNSqSzAdMblvu74WUiUmN6zMorhn0g43nlic-63p7w1Yx32BT02Q0/s1600/DSC_0322.JPG" height="267" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<em>Bé una forma peculiar i tardana de desitjar-vos bona diada de Sant Jordi.</em></div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-71307009795532640982013-04-10T01:03:00.000+02:002013-04-10T01:03:48.420+02:00Temps...<div style="text-align: center;">
<em>Temps que passa al seu ritme però mai com ens agradaria.</em></div>
<div style="text-align: center;">
<em>Lent fins que arribis a aconseguir el que desitjes.</em></div>
<div style="text-align: center;">
<em>Ràpid quan aconsegueixes allò desitjat.</em></div>
<div style="text-align: center;">
<em>Minuts que semblen anys que no passen</em></div>
<div style="text-align: center;">
<em>i hores que desapareixen amb un sospir.</em></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghlttEqzN1yAQoXuFjHuL1NqU7UNiSCu3OYl0vYt6XsLFgn1bSTMGxNLaIDgDBqzbULlixvMtBUFH3_lRQiUnq_dXlyyFr6-s69-FpXRBnOIXTBFuoZOEkJ6TkEOxTMNyRLXjWbEKI7FM/s1600/temps+vertical.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghlttEqzN1yAQoXuFjHuL1NqU7UNiSCu3OYl0vYt6XsLFgn1bSTMGxNLaIDgDBqzbULlixvMtBUFH3_lRQiUnq_dXlyyFr6-s69-FpXRBnOIXTBFuoZOEkJ6TkEOxTMNyRLXjWbEKI7FM/s1600/temps+vertical.jpg" height="400" width="265" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Sempre he tingut mala memòria per les dates "importants" només cal veure que ja ha passat més d'un any que vaig iniciar el blog. Curiós que hagi estat una mica de sol sobre la pell que m'ha fet pensar-hi.<br />
<br />
Un any? Un any! Relativament poc temps però suficient i sobrat d'evolució i experiències. No vaig ara a mirar enrera sinó al contrari, pensar en que puc no tenir temps, no tenir llum, no tenir paper on escriure però tot i així segur que no em quedaré sense ganes de seguir. <br />
<br />
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-47333480322895217082013-03-08T23:16:00.001+01:002013-03-08T23:16:18.572+01:00FugaçInspirant-me en la desinspiració, <br />
sentint sense voler, voler sentir i no poder...<br />
Ets la musa del meu plaer descontrolat, <br />
que em busca cada nit sense remei <br />
i creua els somnis fins acabar sortint <br />
en forma d'energia perduda. <br />
Una plaer fugaç que ja no torna, <br />
un desig profund que es repeteix.Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-56443181317110621852013-01-27T20:00:00.001+01:002013-01-27T20:00:44.080+01:00Entrega...<div style="text-align: justify;">
Portava dies desitjant que les hores passessin ràpidament, la impaciència no deixava avançar el rellotge, però el temps no s'atura i el dia era pròxim. Estava nerviosa, tenia por que els genolls em fessin figa i no em deixessin aguantar de peus. En posar el dit sobre el timbre sabia que no hi havia marxa enrere.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El meu cap donava mil voltes a com podia haver arribat fins aquell extrem, una dona tant independent que se sentia sotmesa per ell. Com podia haver arribat a deixar-me dominar? Tants de dies tancant els ulls imaginant mil i una possibilitats, ja no hi havia lloc a la imaginació ara era moment de sentir. Un a un va descordar-me els botons de l'abric, poc a poc anava deixant-se veure el conjunt de llenceria curosament escollit per ell, l'abric va caure al terra amb un soroll sec. Vaig tancar els ulls per gaudir encara més de les seves mans mentre em tocaven el vestit i resseguien el llaç de la sota dels pits. <br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Entregada i sotmesa voluntàriament als seus desitjos i perversions. Pensava que no era possible, aquella lluita interna entre la submisa obedient i entregada que desitjava ser i la dona indomable i tossuda que era. Aquella barreja de sensacions m'escalfava i el fet que no deixés de tocar-me encara més.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
La barreja entre les contradiccions de dolor i plaer, voler-ne més però a la mateixa vegada desitjar dir prou. El meu orgull i les ganes de demostrar que podia superar els meus propis límits permetien que el plaer no deixes d'augmentar. Ell donava ordres, contundents sense donar temps a pensar amb res sinó només obeir. Ja ni puc imaginar el plaer sense anar acompanyat de les seves instruccions, li entrego el meu be més valuós, la llibertat, encara que sigui de forma momentània. <br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Vine, seu, aixeca't, agenolla't, posa't així, gitat, no et moguis, tanca els ulls... seguia la seva ordre immediatament esperant impacient la següent. Sobre del llit lligada per unes cordes d'aire que m'impedien aixecar els palmells de les mans del llençol. Ni tan sols la cera calenta que gota a gota anava caient sobre el meu cos va fer trencar els lligams imaginaris. Aquella era la meva oportunitat de demostrar que em tenia a les seves mans i li oferia tot. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaMD9hqfSlq-cgmSv8wOz0qoi6D7rZGk4NlQE7RnX4sRcIqBX90yWWbbg9FDNGnDHI-n6PdOxt1_GIPz5eP-zEWJY7C98n6KyBepbnYclqQQAFLMeWC4sHxOvEkC33jjjdRKw1NQ-AKSk/s1600/BeFunky_MotionColor_5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaMD9hqfSlq-cgmSv8wOz0qoi6D7rZGk4NlQE7RnX4sRcIqBX90yWWbbg9FDNGnDHI-n6PdOxt1_GIPz5eP-zEWJY7C98n6KyBepbnYclqQQAFLMeWC4sHxOvEkC33jjjdRKw1NQ-AKSk/s1600/BeFunky_MotionColor_5.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<em>Nubel aquesta entrada és per a tu, per dir-te gràcies per ser-hi i endavant amb tots els nous reptes que tot just comencen </em>:)<br />
</div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-31815243066592279582013-01-13T22:48:00.002+01:002013-01-13T22:48:46.060+01:00Desenfoc de sentiments...<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
No puc treure't del cap, igual que aquella cançó que de tant dolenta queda perforant neurones i no pots esborrar-la ni cridant. El desig creix per tu dia a dia i no sóc capaç de posar-hi fre, ja que en el fons sé que no vull que pari, que augmenti i augmenti fins que travessi tots els límits de la raó, sobrepassi el descontrol de la bogeria i totes les meves forces es centrin en venir-te a buscar.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Paraules amb lletres que manquen, trenets que no paren de donar voltes en una via circular sense sentit i amb una bateria inesgotable, mans lligades amb cordes imaginàries.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agradaria segrestar una estona del teu temps, robar-te unes paraules i que siguin només meves, sentir els teus ulls mirant-me fixament els llavis quan somriuen complaents per tenir-te a prou distància per sentir fins i tot el que penses.<br />
<br />
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvrwgeAEU7QjgYGeb2YT_KmX1RhGttQBSFSLu5I2U71ngm6QtAOc8ghAqDqOjs8D_4H2p0wgkdqUDRkJpF_5DgMFseWFNXofd_OvwTU1kITXx-p_I67XHD0XZf1_-1_aYFrHyRA0XDe-g/s1600/DSC_1727.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvrwgeAEU7QjgYGeb2YT_KmX1RhGttQBSFSLu5I2U71ngm6QtAOc8ghAqDqOjs8D_4H2p0wgkdqUDRkJpF_5DgMFseWFNXofd_OvwTU1kITXx-p_I67XHD0XZf1_-1_aYFrHyRA0XDe-g/s400/DSC_1727.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-82966234279053973882012-12-06T21:44:00.000+01:002012-12-06T21:44:03.322+01:00Cafè dolç<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Desitjava tastar-la amb totes les seves forces així que va posar-se
aquella roba interior que guardava per als moments especials, el seu
millor vestit i va sortir de casa amb silenci. No li feia falta l’abric
ja que no anava gaire lluny. Abans de sortir de casa va agafar una tassa
de la vaixella i va pujar escales amunt fins al tercer. <br />Pensava que no era una mala hora per demanar una mica de sucre a la veïna
del tercer que es mirava amb recel cada dia que es creuaven al portal.
Aquelles mirades creuades que fondrien un bloc de gel... tenien que voler dir alguna cosa més que bon dia i no anava a esperar més per comprovar-ho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />Un
cop al portal el cor li bategava amb força, no semblava nerviosa però
ho estava, els dits tremolosos van pitjar el timbre i el soroll va fer
que donés un petit salt enrere. En pocs segons escoltava com unes passes
s’apropaven a la porta, sentia com estava sent observada per ella, la
seva veïna a través del petit ull de peix que passava la fusta i
permetia observar de dins a fora. Després d’una pausa i el soroll de les
claus com donaven voltes al pany i com va entreobrir-se la porta.
Aquella veu tan dolça que sempre li regalava un bon dia quasi cada matí
va invitar-me a passar. Al entrar la casa es percebia una olor
embriagadora, d’alguna cosa que acabava de sortir del forn.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />- No
tindràs pas una mica de sucre per deixar-me? Volia preparar-me un cafè
i he vist que no en tenia. – Mentida ja que el cafè dolç no li havia agradat mai. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />- Si clar, però... entra dona que no mossego. Anava a fer-me un cafè amb magdalenes que acabo de treure del forn, m’agrada l’olor que fan al coure's que impregna tota la casa. Seu on vulguis que jo ara vinc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />Va
posar-se al sofà en front una tauleta de vidre on va deixar la seva
tassa buida mentre l’esperava. En un moment va aparèixer ella amb una safata
amb un plat de magdalenes i dues tasses amb cafè. Quan va ajupir-se per
deixar la safata a la tauleta no va poder evitar observar la roba que vestia, un
jersei amb un escot que deixava veure suficient per descobrir que no
portava res a sota i unes malles ajustades. Ella al adonar-se’n dels ulls xafarders que la miraven va dir:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />- Sento el meu aspecte descuidat però no esperava visites avui. – I va somriure.<br /> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No li vaig dir però aquella roba informal encara la feia més atractiva.<br /> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Va
seure just al costat, va estirar la ma inclinant-se a sobre i
va tancar la televisió dient que fa companyia quan estàs sol però ara
només faria soroll. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />No podia deixar de mirar-li els llavis,
vermells, suaus, carnosos... Va servir el cafè i seguidament i sense
pausa va posar la ma sobre el seu genoll, acariciant la cama i pujant
fins la cuixa. Un gest que va disparar la l'excitació molt més del
que podia imaginar. Les seves mans van fer cap sota el jersei d'ella, cintura
amunt i vibrant amb aquella pell suau. Un a un va anar descordant
tots els botons del meu vestit deixant a vistes la transparència de la roba interior. Va recolzar-se als coixins de cara a ella tot
dient amb els ulls i sense parlar, et desitjo i fes-me el que vulguis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />Va veure com ella es recolzava a
sobre seu, i en un punt d’excitació màxima va haver de reprimir un
orgasme, no volia semblar dèbil. Una mà li acariciava els cabells i els
apartava per deixar pas a uns llavis humits que petonejaven el coll. Els
llavis que poc a poc buscaven els seus i aquella mà que anava baixant fins trobar el sexe humit per sota de la roba...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />Aquell va ser el cafè més dolç que mai m’havia portat a la boca, tot i que no vaig posar-hi sucre...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh17ZtzVtAhTKq37s1CjjB-f9dyZEjqaMewdPYl84uNMz8dbNjmcrlspahqMN8an2H0JIqq9lBpRGrWsPAY6FvTVtUfYbVDAXrtMxj_ztaIbumV9Nh5RAGnfERNEdUUsbRVrTNlt6I44k/s1600/DSC_1780.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh17ZtzVtAhTKq37s1CjjB-f9dyZEjqaMewdPYl84uNMz8dbNjmcrlspahqMN8an2H0JIqq9lBpRGrWsPAY6FvTVtUfYbVDAXrtMxj_ztaIbumV9Nh5RAGnfERNEdUUsbRVrTNlt6I44k/s1600/DSC_1780.JPG" height="267" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-50542538178003710672012-11-09T17:42:00.001+01:002012-11-09T17:42:15.352+01:00Paraules...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sembla mentida com puc trobar refugi amb les paraules. Paraules que molts cops causen un dolor profund com si et clavessin una daga afilada entre les costelles. Paraules pronunciades amb un to determinat de la boca d'algú que mai imaginaries que sortirien. Paraules que no són més que simples sons i el significat que tenen és només el que li dona un mateix. Paraules que poc a poc van empenyent a un mateix a la vora del precipici del canvi, on arribarà un moment que l'única opció possible només serà saltar. Saltar cap a la llibertat, respirar nou aire, saltar al no retorn...</span></div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-55975237613681874792012-10-29T21:01:00.005+01:002012-10-29T21:01:59.363+01:00Miratges...<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Vindré al teu llit quan dormis, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">entrant silenciosament sota els llençols </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">que reposen lleugers sobre el teu cos nu. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Recorreré el perfil del teu cos, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">pam a pam amb els llavis, suaument, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">vigilant no despertar-te</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">palpant cada racó i fent </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">que els pèls se't posin de punta.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Les meves mans no es queden quietes </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">sinó buscaran sentir l'escalfor d'un sexe </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">que s'enforteix amb les carícies. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">El tacte i la presió, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">exercida pel palmell de la mà,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">revela cada corba, cada troç amagat, cada desig.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Cavalcaré sobre teu amb moviments </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">marcats per la respiració, gemecs </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">silenciosos per no trencar el miratge.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Marxaré quan trenqui l'alba </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">quan la llum entri per la finestra i faci </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">desaparèixer la màgia de la nit, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">la nit on tot es possible.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Quan despertis ja no hi seré,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">et quedaràs amb la sensació que jo </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">només he estat un pensament il·lusori. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Només dependrà de tu </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">saber distingir realitat o miratge </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">dels teus més profunds desitjos i perversions. </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Somiaràs cada nit amb el tacte de la meva pell </span></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">i amb l'olor del meu perfum. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">Tornaré a entrar cada nit al teu somni,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">sempre que em desitgis.</span></div>
</span><div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE31458lm9ImxI2vu_uwxd88z3JNhlBAtL5hA_V3KaaMaJbrnXS7B_4fnKKZURuJbQ-5-ezrdTyLQdLouH7awhbhzfCi60mCUHt7WKL9dafdx7CFYBUmdlKY8fae2bQ4z5l5x38YNfINc/s1600/Somni.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE31458lm9ImxI2vu_uwxd88z3JNhlBAtL5hA_V3KaaMaJbrnXS7B_4fnKKZURuJbQ-5-ezrdTyLQdLouH7awhbhzfCi60mCUHt7WKL9dafdx7CFYBUmdlKY8fae2bQ4z5l5x38YNfINc/s1600/Somni.jpg" height="214" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><em>(sense tu aquesta foto no hagués estat possible, gàcies :) per ser-hi)</em></span></div>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-38107855977590736432012-10-19T21:23:00.000+02:002012-10-19T21:23:59.146+02:00Vespre de pluja <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Caminant a pas lent, sola pels carrers tot i ser d'hora, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">envoltada per la foscor d'una nit que cada dia comença més aviat. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Embriagada per l'olor de la pluja </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">que s'havia pres un descans en el moment just. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Mirant com el camí es perd entre les escales dels carrers estrets</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">i les cases velles t'expliquen els seus secrets.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El soroll de les sabates marcaven les meves passes </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">sobre un terra mullat mentre tornava a casa sense pressa.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV6-5qE7yYfLfC3Y5daDsRsofPnUI0d4j5M7G67T3quklCC_es7kSNOSlxkgpjD5eIcxoX2VwLX6JHP-Tf3ejo5Pjwk9FD4220WT8X8rmsXNflSkCA1d_OlmJpKmaC0hRcKbRACQNZsEY/s1600/DSC_1527.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV6-5qE7yYfLfC3Y5daDsRsofPnUI0d4j5M7G67T3quklCC_es7kSNOSlxkgpjD5eIcxoX2VwLX6JHP-Tf3ejo5Pjwk9FD4220WT8X8rmsXNflSkCA1d_OlmJpKmaC0hRcKbRACQNZsEY/s1600/DSC_1527.JPG" height="640" width="427" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<em>Paro un instant el meu passeig per fer la foto amb un intent de captar totes aquestes sensacions i transmetre-les amb una sola imatge.</em> </div>
<br />Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-90053721209180968962012-10-19T01:22:00.001+02:002012-10-19T01:22:58.820+02:00Hola...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Després d'uns dies netejant la pols i posar l'olla al foc, puc dir que reprenc la meva presència en aquestes contrades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El blog que continuava present diariament als meus pensaments, aquest lloc virtual per endinsar-me i sentir-me com a casa, abandonat per un temps que ha passat més rapidament que un sospir, però no era mort, sinó latent i bategant. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Em pregunto els motius d'aquesta pausa i ni ho se amb certesa. Falta d'inspiració, falta de temps, nous projectes entre mans, massa feina i atabalaments, o una mica de tot de fet...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Vam començar la nostra aventura en un moment de canvi personal, canvi que segueix encara i de fet ni para ni pararà mai. Un repte sobre mi mateixa per ser capaç de transmetre amb paraules sensacions reals. Així que seguirem junts, aquesta relació amor odi tant especial. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Amb més o menys constància i sense fer promeses que no es poden complir com dir "estarem junts sempre més". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Arranquem... ni demà, ni passat, ni un altre dia, tornem-hi ara, just ara.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Salut</span></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><span style="font-family: inherit;"></span>
Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-87524853950210614972012-07-21T18:39:00.002+02:002012-07-21T18:39:47.125+02:00Inseguretats...<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: inherit; mso-ansi-language: ES;">Tots en tenim i són les culpables de les pors que ens envolten. I dono les gàcies a totes aquelles persones que m'envolten i tenen la capacitat gairebé màgica de fer que les meves desapareguin...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: inherit; mso-ansi-language: ES;">Aquí intervé l'elecció individual de cadascú… per un costat trobem tots aquells individus superficials i a la vegada buits feliços amb les seves actituds xulesques i tot i que son concients <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que no es cert es creuen el centre de l’univers… feliços amb la seva visió particular del món ja que a causa del seu ego no han estat capaços de sentir res més enllà d’ells mateixos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: inherit; mso-ansi-language: ES;">I l’altre extrem, individus conectats amb el seu interior, apreciant les coses molt més enllà del que es veu a simple vista, sentint-les intensament. Deixant-se portar i descobrint que la vida no només consisteix en deixar que passi el temps i envellir sinó que està per aprofitar-la amb tots els sentits i estant receptiu en totes les seves possiblitats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Si la perfecció total no existeix ja que tot depen del mirall on ens reflectim, un mirall que pot ser la propia conciencia o be uns ulls que t’observen i t’analitzen continuament. On un defecte pot convertir-se amb alguna característica única i que ens fa especials. </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">I aquest reflexe pot anar encaminat a donar diferents prespectives d’una mateixa imatge. Tant oposades com la indiferencia o la bojeria passional. Sóc sexual, i què? Segueixo els meus impulsos per satisfer desitjos, penso que una part important de la vida consisteix en la cerca dels plaers que tenim al nostre voltant. </span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">I avui en dia estem perdent el romanticisme i les sensacions interpersonals com el tacte, les olors o el soroll mut d’un somriure.</span> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Decididament la calor afecta a les neurones i només pensen en posar-se a remull en una platja tranquil·la sense ganes de pensar i deixar que les onades gronxin el cos...</div>Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-58414440663871009832012-07-10T05:13:00.000+02:002012-07-10T05:13:28.626+02:00No deixis de tocar<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Després d'uns anys sense tocar-se i tants records agredolços van retrobar-se per fi. Ja no eren aquelles ànimes innocents que van tocar-se per primer cop, les anades i vingudes d'amors i desamors els havien fet canviar, tot i així encara existia mutu desig, les mirades no podien amagar-se.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: inherit;">Com més la tocava més ràpid li bategava el cor, augmentant el ritme quan l'agafava per la cintura i compassat amb les carícies que poc a poc pujarien el to. Petons tímids que tan sols eren una petita introducció a tot un món de possibilitats. Desenganyat de l'amor i de la vida, sense cap musa que l'inspirava va obrir-se a sentir les carícies que ella volia regalar-li.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: inherit;">Ja quasi no recordava que era sentir-se desitjada però ell li feia saber amb cada gest que les cançons improvisades en les llargues nits d'insomni eren per intentar arribar més enllà d'una connexió frustrada. Anhelava aquelles mans, fortes i a la vegada carregades de sensibilitat, aquelles mans que no van deixar de tocar-la, aquelles mans que transmetien tanta escalfor mentre pam a pam recorrien tot el seu cos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: inherit;">Vibrava a cada moviment com les cordes d'una guitarra, al ritme compassat d'una cançó coneguda per tots dos i coneixent perfectament quan havien de fer l'entrada. Balancejant els cossos al compàs i transformant en valcet el rock més dur.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: inherit;">Tantes ganes de sentir com composava una melodia i li posava fi entre els seus pits. Una obra mestra inacabada, on el temps rovella les notes i desafina l'esperança d'acabar amb èxit la última cançó.</span></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFz9NDNK0F8ticQ9P_45YZ7OnfddNmVDseuQC5NF2eU_eCTz3nhV02QuRQd-EVg_hmcf5iei-XGucz2zVg5Z69AfVnK300FYkNUuIsjZ2b3pTg4m2x4eDw0XGnigStjmUCiov5p0o-WsU/s1600/2012-07-10+04.07.32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" sca="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFz9NDNK0F8ticQ9P_45YZ7OnfddNmVDseuQC5NF2eU_eCTz3nhV02QuRQd-EVg_hmcf5iei-XGucz2zVg5Z69AfVnK300FYkNUuIsjZ2b3pTg4m2x4eDw0XGnigStjmUCiov5p0o-WsU/s400/2012-07-10+04.07.32.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: inherit;">Agafa ben fort cada nota i torna a tocar-la, no deixis mai de tocar...</span></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-34453040227700178242012-06-29T14:55:00.000+02:002012-06-29T14:56:14.928+02:00Cuina d'una nit d'estiu...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Podreu entendre <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
vull dir quan les coses són encara més inesperades de el que una s’imagina quan
diu i pensa que tots els homes són iguals a l’hora de mirar una dona amb desig.
Si<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>algun cop haveu observat com un home
reacciona a la resposta de la teva mirada envers la seva. Alguns, no saben com
respondre a tal efecte visual. D’altres simplement se et mengen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Solia anar informal als sopars d’amics i de la colla del
barri. No m’agrada’t mai donar la nota vestint a la moda ni massa mudada, al
ser un sopar d’inauguració d’un restaurant<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>per gent jove, la millor opció era presentar-me tal i com hauria anat a
sopar a casa d’una amiga de sempre.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Arribo
d’hora a dos quarts de nou, sóc puntual, m’agrada arribar just l’hora marcada i
em trobo que no hi ha gaire gent dintre el local. Vaig a la petita barra de
metacrilat verd i em demano una cervesa negra que està força de moda als bar de
la zona. De seguida veig al Lluís tot mudat i atabalat amb els preparatius d’inauguració
. –Osti Levanah! Ja ets aquí!- diu quasi sense parar de caminar entre les
taules mirant que no faltes cap de les tapes i platets que havia preparat per
aquesta nit.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>–Hola Lluís! Va que això ja esta apunt home,vine
aquí i dóna’m dos petons abans no t’agafi un atac noi!-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ell sempre galant, es planta davant meu i
m’agafa la mà i com a una marquesa em dona dos petons quasi sense tocar la mà
dreta.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És un dels pocs que sap com
penso, i sempre em tracta com si fos la dona més important que hi ha al món. Per
això sóc aquí no podia fallar-li un dia com avui. Si no fos gay seria un encant
al llit, quants cops no hauré pensat en fer-lo canviar d’opinió, però no hi ha
res a fer. És un gay convençut, i té clar que és lo millor que li ha passat
mai, adonar-se’n de que ho és absolutament. Sempre diu que els mals de cap que
s’estalvia amb les dones gràcies a ser-ho, fent broma es clar. No puc més que
donar-li la raó, ja que si no segur que tindria molt problemes amb noies com
jo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La cervesa em munta un poc al cap i noto com em relaxo tot i
veure l’estrès del Lluís, és millor no molestar-lo ara. Demano una altra cervesa
negra, m’agrada el sabor amarg del llúpol, i la seva olor recorda la tarda en
que Ricard em va demanar de anar amb ell a... però això són figues d’un altre
paner. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Miro l’entrada i entre el vidre observo alguns amics del Lluís
xerrant com esperant a que algú faci el primer pas cap a la porta. Llavors de
sobte per la part translúcida <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del vidre
del costat dret<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la porta entra un noi
amb samarreta negra i ulleres que després d’obrir-la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del tot s’atura i mira l’interior amb una
passada ràpida com si tingues ulls de falcó. Sempre m’han fet gràcia les
persones que miren així. Jo me’l miro com si fes estona que observes l’entrada
asseguda de costat a la barra. Llavors darrera el noi de les ulleres entra ell.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va ser quan vaig sentir el seu nom per
primer cop, en Lluís l’esperava i semblava molt content de veure’l.- Un amic
gay segurament -vaig pensar. El Lluís s’hi va tirar al damunt de forma
exagerada i abraçant-lo dient el seu nom en veu alta i clarament molt il·lusionat.
Nom que no oblidaré mai. No és que al veure’l<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>m’impressiones ni re de tot això, va ser el que va passar després de que
Lluís me’l presentes durant la nit entre taules i tapes . Entre el restaurant i
el mati següent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La tercera cervesa negra ja feia efecte, i ell també en
prenia de la mateixa marca. Sols m’havia fixat amb això, que ell prenia la
mateixa cervesa, res estrany, no era l’únic que en bevia. No tenia gaire cosa
en especial així d’entrada a excepció de com movia les mans , cosa que sempre
m’hi fixo en tothom.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Tot i així vaig posar-me al seu costat, a la taula del fons
al costat dels retrats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vintage de velles
glòries del cinema. La quarta cervesa, o potser el llum vermell de sobre la
taula i la sensació absurda de que el coneixia d’alguna cosa em va dur a dir-li
hola, però ell es va abançar i amb un rostre calmat em va saludar. – Hola, ets
la Levanah oi?, amiga del Lluís. Sóc en Josep Maria, company d’estudis de cuina
del lluís a l’escola de Sitges.-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Vaja,
umm... , vaig pensar. –Si, sóc amiga de fa temps- Li contesto ràpidament , com
sorpresa. Des d’aquell moment, varem estar xerrant de com ens havíem fet amics
d’en Lluís , de com havia muntat el restaurant i de multitud de temes amb els
quals tots dos teníem alguna cosa en comú.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Em fascinava la seva veu, les seves explicacions, com movia les mans de
cuiner i les raons que l’havien dut a ser-ho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Tot va començar així. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Unes hores més tard érem<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>camí casa meva , ja que ell passava la nit a la fonda i li venia de
camí. M’agradava aquest noi,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’havia
ofert amablement a acompanyar-me després de tancar el local amb licors i begudes
de malt fermentat. El cap només pensava amb aguantar l’equilibri i amb que
passaria si l’invités a una ultima copa a ca meva, proposant-li-ho com tota una
declaració d’intencions, no tenia re especial, però m’agrada i em sentia agust
amb ell. Tenia por, de que digués que no. Ell no em mirava com solen fer alguns
nois que creuen tenir algun efecte afrodisíac en mi fent-se com els
interessants en temes que a mi em rellisquen d’una manera evident per la cara
que poso. I no és que del que vam parlar fos super interessant, l’interessant si
no que era la forma de com ho deia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De passeig cap a
casa, amb ell rient de les bajanades que comentava jo sobre el barri em vaig
adonar que anava com animada, excitada. Que l’alcohol i la lluna plena s’havien
posat d’acord amb fer que fins hi tot l’ombra que reposava al costat de la meva
acabessin una sobre l’altra. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Just al arribar a casa, la pell se’m posa freda i faig com
un acte reflex de patir un tremolor, però no de fred si no d’una altra cosa.
Era desig, un desig desconegut com aquell home aparegut en la meva vida de
sobte un vespre de divendres.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Desig
agreujat pel grau alcohòlic i per la quasi perfecta harmonia d’unes mans i
d’uns braços que van agafar per sorpresa , d’uns llavis estrets <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que desprenien sinceritat . Així entre els
seus braços em va dir: –Anem, vull explicar-te per què m’agrada la cuina-.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va dir-me amb veu de brisa que passa entre
les fulles. I jo, intento dir-li que anava un poc beguda, però ensopego amb els
meus peus i ell no em deixa caure, em sosté fort i això em fa adonar que pot
moure el meu cós sangprès en aquell instant cap i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on ell vulgui, però també de la seguretat que
m’ofereixen. Em deixo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dur, però sóc jo
que el porta fins l’entrada de casa meva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Tardo en trobar les claus de casa més de que acostumo, tot i
dur una bossa de mà petita i amb poques coses. Encenc el llum del passadís com
si no fos el de casa meva. Un dit es passeja suau<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i decidit pels meus llavis, segellant-los i
fent-me respirar pel nas. Sem posa la pell de gallina i de sobte ja no duc roba
més que l’interior , que comença a desaparèixer<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>lentament com si sortís tota sola amb voluntat pròpia. En aquell moment
jo no tocava de peus a terra, per un instant vaig pensar que surava en l’aire,
i just, quan anava a agafar-ne un poc per meva la boca humida lliscant amb els
llavis d’ell en forma de gran i lenta aspiració m’adono que sóc a la cuina, amb
les natges damunt d’un marbre tebi i respirant fort i ràpid... cada cop més
fort i més ràpid.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No puc moure’m ni vull, però ell em demana que deixi
d’agafar-me al seu coll i posi les mans entre les seves... <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>damunt del marbre, per així<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dur-les i dirigir-les com un director
d’orquestra . No puc d’escriure el que vaig sentir en aquell moment, m’és
impossible, però si que puc dir-vos que ve passar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ell em va cuinar, usant el meu i el seu cos, va fer<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de les meves part s del cós els ingredients i
dels moviments una recepta. Un moviment portava a l’altre, una cocció de les
meves entranyes a foc lent fins arribar al punt del plat mestre en que els vapors
i les sensacions assolien un tacte càlid i humit de la pell de tots dos fins
bullir l’aigua de dintre una olla a pressió que estava apunt d’explotar de
sabors. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Em feia tastar amb suaus cullerades cadascun del plats,
arribant a un èxtasi ininterromput entre plat i plat, entre llengües i llavis. Els
meus pits eren com fogons. Les seves mans encenien la flama, i jo li feia treure’n
més i més...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Entrants exquisits de
de petons i pètals de rosa amb carícies de pell de préssecs aromatitzats amb
paraules mudes d’amor. Primers de fondue de cóssos i mels de flors
d’estiu.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Segons de farcits de plaer i
moviments ràpids de mans lligades i ulls envelats amb postres de crema de
fruits que m’omplíen els sentits .<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No sé
com explicar el que vaig sentir, sols puc dir que no ho havia sentit mai. Em va
cuinar, i ens vam menjar fins l’ànima.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQywaEm7Zvo1yy_gELLj8_F-0gi7Ln7ly6hg8iEe6By5H-zTBYiXYnK1bdWqNv6Py-f_w4XKRoetwzJLQvjx_iZBdR4CoekseZ7wQFSksGUGlppcX_BASPwWrzRAWYvIVV-JPDPcDSbk/s1600/cuina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="384" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQywaEm7Zvo1yy_gELLj8_F-0gi7Ln7ly6hg8iEe6By5H-zTBYiXYnK1bdWqNv6Py-f_w4XKRoetwzJLQvjx_iZBdR4CoekseZ7wQFSksGUGlppcX_BASPwWrzRAWYvIVV-JPDPcDSbk/s640/cuina.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<em>Un bon relat fet per un bon amic</em><em>. Esperem que la inspiració no l'abandoni i es submergeixi de ple amb el món blogaire. Un blog nou, gris i buit que segur s'omple aviat de centenars de lletres per transmetre sensacions. Vola ocell de nit, vola! </em></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://ocelldenit.blogspot.com.es/">http://ocelldenit.blogspot.com.es/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-56482203247108248502012-06-25T14:32:00.000+02:002012-06-25T14:32:51.021+02:00"Poesia en aigua freda"<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Com havia de deixar passar aquesta proposta tan divertida? Aquí deixo la meva humil i personal aportació! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2012/06/1era-proposta-diniciativa-blocaire.html" target="_blank"><img alt="" border="0" height="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir6Lg_86UotjpU0NUdakbGfXnp2pHDVcf2WC2eyqijSiENF7ZoHu6haEbINTQ_y7pYADwnsjniYS_JRVl0lJNWEPaUIDLQizozTErw0JaRpO8H2VQzalDCq3YZoHfjkcioJ4LbdKOcbbnx/s200/PIB.JPG" title="http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2012/06/1era-proposta-diniciativa-blocaire.html" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2012/06/1era-proposta-diniciativa-blocaire.html">http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2012/06/1era-proposta-diniciativa-blocaire.html</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Sóc d'emocions fortes</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>qui ho diria...</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>esperant fins l'últim moment</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>per enviar la poesia.</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Qui m'ha vist i qui em veu</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>m'he posat a escriure versets</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>tot perquè Jordi "banyeres"</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>en quedi satisfet.</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Sola i avorrida per casa</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>busco un bon entreteniment</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>omplo la banyera d'aigua <strike>tèbia</strike> freda</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>i m'hi poso en un moment.</em></span><br />
<br />
</div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm9-_wxhC3a-yv_A18uk63RTd5QVaPaQLdpY-ZkR4c7cgJa72vvWYbuP4xbte6qUOVJ_1XAmx-B2DNW8Rokcqi38tgF3ZzCvEyF332LMpeTmwAQgLy83EY3fhEMkk-IpRs09yanaLMdAQ/s1600/17-01-11+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm9-_wxhC3a-yv_A18uk63RTd5QVaPaQLdpY-ZkR4c7cgJa72vvWYbuP4xbte6qUOVJ_1XAmx-B2DNW8Rokcqi38tgF3ZzCvEyF332LMpeTmwAQgLy83EY3fhEMkk-IpRs09yanaLMdAQ/s320/17-01-11+(1).jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Li tiro sabó i sals aromàtiques</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>per buscar la inspiració</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>i entro dins amb un aneguet de goma</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>en funció de vibració.</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Perdo la noció del temps</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>entre escuma i plaers</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>crits ofegats sota l'aigua</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>perquè no es sentin del carrer.</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Els instints em posseeixen</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>faig els meus desitjos realitat</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>i si la veïna del tercer m'escolta</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>segur que s'hi hauria apuntat.</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>I que bé que s'està a dins</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>l'aigua tèbia i mullada</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>però hauré de sortir aviat</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>si no vull quedar-me arrugada.</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Com no podia ser d'altra manera</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>sempre escalfant al personal</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>però no se escriure res</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>que no acabi sent sexual.</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>Tant de llegir-vos en poesia</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>al final m'he animat</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>tot i que sense gaire traça</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><em>espero que repte superat!</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5478335131993194267.post-86256918146227000722012-06-22T22:27:00.000+02:002012-06-22T22:27:02.012+02:00Bany d'estrelles<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Necessitava un moment d'intimitat, per a mi mateixa amb els meus pensaments.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: inherit;">Trec les claus del contacte i baixo, de la música que sempre m'acompanya al volant de sobte silenci i foscor... Poc a poc començo a veure el camí, no hi ha lluna però els perfils dels arbres estan ben definits. De camí sento com la terra cruix per les meves passes, i cada cop els ulls em permeten veure amb més claredat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Pujo les quatre escales que separen l'aigua de la terra i poc a poc deixo caure la roba a terra, preparo les veles i les encenc. La llum ataronjada de la flama il·lumina l'aigua i produeix ombres que acaricien el meu cos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Asseguda a la vora miro l'aigua calmada, sense moviment, poso el peu a dins i produeix petites onades fins dispersar-se a l'altra punta. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El silenci tant apreciat es trenca pel discret soroll inconstant d'uns grills, algun gos que udola entre les muntanyes, fins i tot el soroll d'un avió llunyà que creua el cel amb les seves llums que fan pampallugues, però desprès de nou silenci...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Aixeco la mirada una mica i es percep perfectament la silueta de les muntanyes dels voltants, després tiro el cos enrere i veig el cel, negre fosc i pigat d'estrelles. Entro dins l'aigua, els meus moviments s'acompanyen per un soroll dolç, com si l'aigua protestes per molestar la seva calma. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Apago les veles una a una, l'olor que fan en apagar-se m'agrada. M'estiro i la força de l'aigua empeny el meu cos cap a la superfície, noto com la força de la gravetat em manté a dintre horitzontalment. Miro amunt i de nou el cel negre, ara tot en foscor sense cap llum diferent de les estrelles, </span><span style="font-family: inherit;">milers i milers d'estrelles, tantes com el camp de visió em permet observar, i amb la mirada perduda entre ells i el cos flotant relaxat deixo la ment en blanc, com si no hi hagués present, com si estes volant entre les estrelles i saltant d'una a l'altra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El temps passa sense ser-ne conscient, molt lent o massa ràpid, ves a saber. Surto de l'aigua, l'aire que corre fa que tingui un calfred i torno a tocar de peus a terra, l'aigua dels cabells forma un rajolí que baixa per l'esquena. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">De sobte una respiració trenca el silenci... no estic sola, uns ulls brillants m'estaven observant, a mi i al meu bany d'estrelles. Uns ulls desconeguts o no, que desitgen acariciar-me i sentir entre les mans la meva pell mullada. Entro al joc de carícies silencioses, els sospirs trenquen el silenci i produeixen una melodia agradable d'escoltar...</span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhava5KyT1L-7dHervHR1UAu9owPYOpCUpNJXBhTUPlsRkYBmueeoDcZorrc7drG6k6pS_XA-6R_dMTFvzZrDRmBkGkIh4YwphUMCtATAsU4u06fdA8rNouHTVXf0Ws68UguKCXWVmtdmo/s1600/2012-06-21+21.59.54.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhava5KyT1L-7dHervHR1UAu9owPYOpCUpNJXBhTUPlsRkYBmueeoDcZorrc7drG6k6pS_XA-6R_dMTFvzZrDRmBkGkIh4YwphUMCtATAsU4u06fdA8rNouHTVXf0Ws68UguKCXWVmtdmo/s400/2012-06-21+21.59.54.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />Levanahhttp://www.blogger.com/profile/08590068586144009734noreply@blogger.com3