26 d’octubre de 2013

Desde el llit

Et somio... recordo com em menjaves i em mullo. M'excita imaginar-te un altre cop sobre meu, a sobre teu, refregant-nos els cossos.

M'agafes... em lligues, em penetres, xisclo de plaer.

T'espero... a quatre potes amb mirada tant viciosa com impacient.

M'obro... de cames, com una flor al sol, oferint al teu vici el meu nectar.

Babejo... mentre desitjo posarme-la a la boca un i altre cop, sense por, gola endins fins al fons del paladar.

T'observo... miro el teu cos embaladida sense deixar-me cap detall.

T'abraço... els nostres cossos es fonen mentre et claves dins meu.

Desperto, et busco... et sento a la meva esquena, la teva ma em repreta els pits, m'agafes fort perquè no marxi.

Dormo... tranquila, calenta, excitada... amb el teu alè calent al clatell.

11 comentaris:

  1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  3. el plaer només dura un instant, l'amor tota la vida, però qui vol amor sense plaer? amor vacu i sense sentit

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. si tenim amor sense plaer cerquem plaer sota les pedres fins sentir-nos satisfets...
      gràcies per comentar i benvinguda

      Suprimeix
  4. Tens tota la raó, encara que això significa perdre tot el que posseeixes, a la recerca d'un instant de plaer, una sense raó

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. perdre o compartir... depén de la prespectiva
      instants que poden ser eterns, continuatso irrepetibles

      Suprimeix
    2. sempre perdre i el que tu deixes se'l mengen els carronyers l'amor és únic i individual, quan es perd, no és gens

      Suprimeix
  5. disfruta-ho molt que val la pena Levanah. Un peto.

    ResponSuprimeix