24 de maig de 2012

Mentre el sol es pon...

... penso, deixo lliures els pensaments i escric...

Observo els intents de seducció, són com un ball preestablert, avorrit, irreal... No seria més fàcil somriure, acariciar-se tendrament, parlar i i confiar amb els altres sense fingir? Seguir el que ens marca la pròpia consciència per evitar l'absurd de les conductes orientades, dirigides i imposades?

Vivim en una societat motivada pel consum, ens venen tot de coses que ens creen una il·lusió plaent i el que realment passa és que això serveix per disfressar i ocultar la solitud dels individus. Així som una mica més buits, solitaris, tontos i manipulables.

I l'amor, sentiment estrany, una manera d'omplir carències, que possiblement només existeixin en el buit de la pròpia ment solitària. Vull que la meva parella arribi a ser diferent a les que et trobes pel carrer, sense intencions de renunciar a les llibertats individuals ni crear promeses de propietat i sense dependències. Amb la paraula amor present durant les carícies compartides, però no repetitiva ni obligada. Sense avorriment i desaparegui la monotonia. Amb una elegant llibertat a l'hora de compartir instants, amb ell o sense ell, amb sinceritat sense mentides ni malentesos. Fora dels seus braços gaudeixo de la meva llibertat, dins ara puc ser jo mateixa amb energies retrobades i totalment excitada.

El sol es pon i no puc saber el que m'espera demà, però intentaré i aconseguiré viure cada instant com si mai no arribés a repetir-se, amb tota la intensitat i tots els sentits.


2 comentaris:

  1. La monotonia podreix qalsevol relació, se n'ha de saber sortir i acceptar que tot el que ens envolta és com és.

    El sol es pon, però demà.... demà sempre hi haurà una albada esperant-nos! ;)

    Abraçada!

    ResponElimina
  2. L'amor no ha de ser un sentiment extrany,o un contracte mercantil,ha de ser una il.lusió sincera,un sentiment que et fa viure moments magics,si ho convertim en un contracte,en unes hores estipulades o en un cumul de mal entesos,desconfiançes i inseguretats,no es amor,es dependència.....gran visió i millor publicació :)

    ResponElimina