29 de maig de 2012

Superant les pors...

Superant les pors que impedeixin fer un pas endavant...

Sempre he estat temerària, no he tingut por de seguir caminant encara que el camí fos estret i ple d'obstacles, però tenia por als canvis, volia seguir igual sempre, pensava que així seria sempre feliç...
Però ara... ara ja no queda res de la noia estàtica i tranquil·la, ara necessito nous reptes, noves experiències, moviments desconeguts, noves sensacions, de tot i més per evolucionar com a persona.

Què ha passat? Doncs no ho se i la veritat ni tan sols intentaré esbrinar-ho, l'important és el canvi en si i no els motius que m'han portat a ell.

Amb la sensació de "res ni ningú em pot parar" miro aquesta senyal on molts segurament s'han quedat i estancat sense tirar endavant i quedant-se darrere fen cas al que diu, stop... Jo seré dels temeraris que la miren entenen el missatge però no li fan cas, segueixen endavant amb pas ferm!
Superant les pors que impedeixin fer un pas endavant...


Un exemple d'una por i fins i tot pànic... les aranyes. I un cop superada em permet percebre imatges meravelloses com aquesta... Si tenim por no podrem fixar-nos en tot de coses sorprenents que ens envolten.


I encara queda feina per fer... pors i inseguretats que van desapareixent poc a poc, una darrere de l'altra i no és fàcil però tampoc impossible!
Salut

3 comentaris:

  1. La part bona de les pors es que tenim l'oportunitat de superar-les i trencar les cadenes!!! grandissima publicació!!!

    ResponElimina
  2. el amor sí que da miedo; será por eso que mucha gente se casa antes de los 30 "con quien sea", una cosa menos :)

    ResponElimina
  3. Recordo que una vegada el meu pare va saltar-se un stop i li va caure una multa de la guàrdia Civil. Jo me n'he saltat uns quants i no m'ha passat res... Sort Levanah!

    ResponElimina