Inseguretats...

Tots en tenim i són les culpables de les pors que ens envolten. I dono les gàcies a totes aquelles persones que m'envolten i tenen la capacitat gairebé màgica de fer que les meves desapareguin...

Aquí intervé l'elecció individual de cadascú… per un costat trobem tots aquells individus superficials i a la vegada buits feliços amb les seves actituds xulesques i tot i que son concients que no es cert es creuen el centre de l’univers… feliços amb la seva visió particular del món ja que a causa del seu ego no han estat capaços de sentir res més enllà d’ells mateixos.

I l’altre extrem, individus conectats amb el seu interior, apreciant les coses molt més enllà del que es veu a simple vista, sentint-les intensament. Deixant-se portar i descobrint que la vida no només consisteix en deixar que passi el temps i envellir sinó que està per aprofitar-la amb tots els sentits i estant receptiu en totes les seves possiblitats.

Si la perfecció total no existeix ja que tot depen del mirall on ens reflectim, un mirall que pot ser la propia conciencia o be uns ulls que t’observen i t’analitzen continuament. On un defecte pot convertir-se amb alguna característica única i que ens fa especials. I aquest reflexe pot anar encaminat a donar diferents prespectives d’una mateixa imatge. Tant oposades com la indiferencia o la bojeria passional. Sóc sexual, i què? Segueixo els meus impulsos per satisfer desitjos, penso que una part important de la vida consisteix en la cerca dels plaers que tenim al nostre voltant. I avui en dia estem perdent el romanticisme i les sensacions interpersonals com el tacte, les olors o el soroll mut d’un somriure.

Decididament la calor afecta a les neurones i només pensen en posar-se a remull en una platja tranquil·la sense ganes de pensar i deixar que les onades gronxin el cos...