Després d'uns dies netejant la pols i posar l'olla al foc, puc dir que reprenc la meva presència en aquestes contrades.
El blog que continuava present diariament als meus pensaments, aquest lloc virtual per endinsar-me i sentir-me com a casa, abandonat per un temps que ha passat més rapidament que un sospir, però no era mort, sinó latent i bategant.
Em pregunto els motius d'aquesta pausa i ni ho se amb certesa. Falta d'inspiració, falta de temps, nous projectes entre mans, massa feina i atabalaments, o una mica de tot de fet...
Vam començar la nostra aventura en un moment de canvi personal, canvi que segueix encara i de fet ni para ni pararà mai. Un repte sobre mi mateixa per ser capaç de transmetre amb paraules sensacions reals. Així que seguirem junts, aquesta relació amor odi tant especial.
Amb més o menys constància i sense fer promeses que no es poden complir com dir "estarem junts sempre més".
Arranquem... ni demà, ni passat, ni un altre dia, tornem-hi ara, just ara.
Salut
No et plantegis el per què, de vegades cal descansar una mica, el cos ho demana. Com quan et demana tornar. I si és just ara, doncs endavant. I sense pressió. Bentornada.
ResponEliminaBentornada Levanah! De tant en tant un necessita parar, airejar-se, respirar... i cadascú ho fa al seu ritme, així que no et preocupis, que per aquí sempre hi haurà algú disposat a rebre't quan publiquis!
ResponEliminaPtonets!
Xexu, Alba només se m'ocorre una cosa per agrair els comentaris :) (somriure)
ResponElimina