5 de juny del 2012

Sóc massa calenta i desvergonyida?

Sóc massa calenta i desvergonyida? M'agrada el desig dels homes que em fa embogir i passa per sobre de la meva educació, a la raó, de les meves decisions... es superior a les meves forces. Sóc dèbil.

I ell, era autosuficient, un generós repartidor de plaer que no necessitava a ningú. El fet que jo pogués ser ningú m'ho posava difícil i alhora m'exitava. Volia que em fes seva de totes les maneres possibles, que em fes embogir de desig per al seu propi plaer i el meu.

Tenia ganes de veure allò on inevitablement acaba dirigint-se sempre la meva mirada. Descobrir-lo i veure el seu sexe plantat davant meu, sense pensar-hi el vaig agafar amb les mans i me'l vaig endur a la boca. Els meus llavis el xuclaven, la meva llengua el descobria, obria fort la boca per poder-lo sentir al paladar. I podia sentir els batecs del cor a traves d'aquelles venes plenes de sang calenta. M'agradava aquell membre gran, dur i fort. I pensar que en algun moment m'obriria de cames i hem penetraria hem feia embogir.

Recorria amb la mà les meves cames suaus, més suaus encara per l'interior. M'obria les cames sense trobar resistència i allí estava esperant, la flor de tots els desitjos. Va separar les meves cuixes i va afonar-hi el cap, els llavis, la llengua, el nas, la barbeta poc afaitada. Vaig sentir la seva llengua calenta entrar dintre meu i el meu cos es rendia a amb un calfred. I el meu sexe, tan mullat en volia més de la seva llengua, aquella llengua que llepa i xucla i hem feia gemegar de plaer...

I el fet de saber que seria un instant únic i l'escena ja no tornaria a repetir-se encara estimulava més el plaer rebut.

Moments d'inspicació entre el vibreig solitari de les màquines y la tranquilitat de la nit. Recordant agraida a tots aquells que han aconseguit fer-me oblidar de totes les meves inseguretats existents i fer-me sentir el que no pot descriure's amb paraules.

9 comentaris:

  1. M'agrada aquest blog, és genial, provaré d'incloure'l a algun lloc a surtdecasa. És genial, xapeau.

    ResponElimina
  2. Alguien me dijo que follar (y es importante la palabra Follar) es como vengarse de todas las cosas malas de la vida. De toda la gente mala.
    Con este tipo de post podría seguir leyendo en pantalla aunque fueran diez veces más largos :)

    Enlazada en mi blog estás por cierto.

    ResponElimina
  3. Caram, doncs, quin moment d'inspiració més... més... més... increïble! Realment m'has fet venir ganes tu!! Ara torno!!

    ResponElimina
  4. iepppp!!! aquests posts s'han de publicar a partir de les 12 de les 12 de la nit, que això és sessió X!!!! ;)

    Molt bon relat, per cert!

    ResponElimina
  5. JordiM i Roman no exagereu que no es per a tant! :-P
    Jordi si tens ganes endavant, segur que vas menys estressat ara...
    Alba el vaig publicar a hores bruixes! a les 4 de la matinada per cert jeje, moments de silenci, tranquilitat, fresqueta i inspiració!

    ResponElimina
  6. Sí que lo es sí, la estadística de gente que escribe con libertad es penosa.. (y más en chicas)

    ResponElimina
  7. T'has contestat ja a la pregunta inicial? Si encara dubtes, et puc contestar jo. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria saber-ne la teva opinió Anònim, això si en privat siusplau...

      Elimina
  8. ets una crac cuanta gent que no ens sabem expresar com tu

    ResponElimina