Aquesta nit amb un somriure infinit a la meva cara hem posaré dins del paper d'hembra en cel i m'endinsaré per territoris on els mascles busquen aparellar-se. On l'alcohol ja no els deixa veure dos pams més enllà del nas i observaré.
Miraré el ball d'aparellament que fan servir per atreure la femella, com et venen la millor part que creuen que tenen per mostrar, un ball, una picada d'ullet, una empenta en disculpa incorporada, una mirada descarada...
Podré permetre'm el luxe de jugar, darrere la meva disfressa de maquillatge i roba que deixa veure massa carn. Insinuaré amb el llenguatge del meu cos que poden apropar-se i m'intentin seduir.
Cert és que si la femella s'obre de cames sobren voluntaris per posar-la en calent, però si busques alguna atracció en altres nivells, amb més profunditat i amb conexió espiritual puc afirmar la derrota inminent.
Però sóc sincera i desprès de tant de temps de ser dependent tinc ganes de llibertat, tinc ganes que hem desitgin i perquè no si es dona l'oportunitat satisfer alguna fantasia que començava a ser esborrada.
Bé, bé, veig que la nit pot pintar bé... Caram! Les dones teniu la sort de que maneu en tots els sentits. Quan se us posa una cosa entre cella i cella l'acabeu sempre aconseguint. O no?
ResponEliminaMés que manar tenim l'art innat de seduir i manipular (generalitzant)
ResponEliminaI pel que fa a mi personalment fins ara no hi ha res que hem proposi que a la llarga no acabi aconseguint, això si, treballant força.