21 d’abril de 2012

Sensualitat imaginativa

El moment s’apropava, ja no hi havia temps per recular. A l’estació, de peu, sentia com el cor li bategava tant fort com si intentés sortir del pit i fugir. La força i ritme dels batecs augmentaven proporcionalment amb l’entrada del tren.
El soroll de la frenada que feien les rodes dels vagons sempre l’esgarrifava, aquest cop li va semblar la cançó més dolça que mai havia sentit. En obrir-se les portes va aguantar la respiració fins poder veure com baixava les petites escaletes metàl·liques lentament, i es va quedar hipnotitzada per la calma de les seves passes. Tenia un desig irrefrenable d’arrencar a córrer i llançar-se a sobre, però va ser incapaç de aixecar el peu del terra i fer una passa.
En un parell de llargs segons ja estaven un front a l’altre. Estava desitjant sentir la tendresa amb que uns braços forts agafessin el seu cos tremolós. Notava a la orella l’escalfor de la respiració pausada i profunda. I en aquell moment totes les seves pors van desaparèixer.
Van començar a caminar a poc a poc, mentre compartien idees potser massa esbojarrades, al cap i a la fi així ho sentien. Quasi sense adonar-se’n van fer cap a una platja, una caleta petita d’un poble de pescadors, en aquells moments desert.
Amb el mar al davant, sentint la meravellosa melodia de les onades que anaven i venien es van mirar fixament, una sola mirada seva la despullava, aquells ulls brillants entraven fins als racons mes amagats dels seus pensaments. Els seus dits li acariciaven els seus cabells mentre els llavis s’apropaven. Va entreobrir la boca i va posar tots els sentits amb aquell petó que amb tantes ganes desitjava.

Un cop va probar aquells llavis tan dolços se’n va quedar enganxada com una mosca a la mel. I ja no podia parar, un petó darrere de l’altre i el següent millor que l’anterior. De la boca a la galta, de la galta al coll, del coll a l’orella i de nou tornava als llavis. La feia encendre i li subministrava l’oxigen que necessitava perquè el foc no deixes de cremar. I es va deixar portar, amagant la consciència i deixant manifestar els seus instints més primitius.
Abraçats sense separar-se, notava a través de la roba, la força amb que el desig li augmentava i quedava presionat dintre dels pantalons, esperant poder-se alliberar. Els llavis se l’hi posaven vermells i turgents, tan pels petons que no podia deixar de fer com per les ganes irrefrenables d’acariciar amb la llengua aquella torxa encesa. I així ho va fer, començant a baixar poc a poc, petonejant-li el pit, la panxa, el melic…  fins arribar al seu tresor dur i calent. El va començar a llepar, l’acariciava amb els dits, se’l posava a la boca i el xuclava com si fos el caramel més dolç que hagués tastat mai.
Ell es trobava en un estat d’embriaguesa sexual, la seva respiració i els gemecs continguts donaven a entendre que en volia més però tot i així va apartar-la amb delicadesa i la va estirar sobre l’arena calenta de la platja. Assegut al seu costat s’inclinava per no deixar-li de fer els petons que tan li agradaven.
En volia més, ho sabia, ja no podia parar. Així que, es va posar a sobre i va notar com entrava lentament però amb fermesa i es movia poc a poc amb el ritme de la respiració i del soroll del mar. El plaer que sentia era indescriptible, gaudia cada instant com cada nota d’una bona cançó, d’aquestes que no pots parar d’escoltar ni un moment i no vols que acabi mai. Ja no podia controlar els gemecs, sentia com l’energia li recorria tot el cos i la seva ment en blanc només pendent d’agafar aire…
Després de la explosió de plaer, silenci… Silenci acompanyat d’una brisa de mar tèbia. Estirats es miraven mentre recuperaven l’alè.

I de cop un soroll agut la va fer baixar d’aquell núvol tou en que es trobava, va tornar a la realitat, el tren que esperava acabava d’aturar-se a l’estació i la història que s’havia imaginat, tot just començava, d’ella depenia que es fes realitat...


Realitat o ficció tant se val, una història per tancar els ulls i sentir el soroll del mar...

1 comentari:

  1. Amb aquest mar de fons, qualsevol contacte ha de ser plaent.

    ResponElimina