4 d’abril del 2012

Obrint els ulls...

Tinc que despertar! Entendre realment qui sóc, el que puc ser i el que tinc al meu voltant. He d’aferrar-me a la llibertat per dret propi sense esperar que els altres me la concedeixin.

Començant per la llibertat de ser jo mateixa, sense intentar semblar-me a allò que volen els altres que sigui, que esperen de mi o que voldrien que fos. Així podré decidir on vull estar, que vull fer, la manera que vull treballar i la proximitat o distància que vull amb els altres. Podré córrer els riscos que calguin i pagaré el preu de les meves decisions siguin bones o dolentes. Només així seré lliure.

Segurament sóc un “bitxo raro" de pensar així però sense aquesta llibertat no hi haurà forma de despertar, ni camí, ni felicitat real... però encara hem queda molt per arribar-hi. No vull frustrar-me intentant aconseguir aquesta independència utòpica però tampoc vull quedar-me en una dependència que no hem deixa ser tal com sóc. No evitaré l’amor o relacionar-me amb els altres però evitaré  repenjar-me massa i mantindré la meva llibertat.

Una explosió d’energia recorre el meu cos en aquest moment, vull redescobrir noves experiències, conéixer ànimes perdudes i retrobades com la meva, compartir sensacions, redescobrir l’amor que ja donava per perdut...

2 comentaris:

  1. Doncs ja has fet el primer pas i més important: Obrir els ulls! Som molts els que volem crèixer interiorment... i segur que amb esforç i ganes ho aconseguirem.
    M'agraden les teves lletres Levanah!! T'aniré seguint! Abraçada!

    ResponElimina
  2. Moltes gàcies Alba per llegir-me, m'he posat vermella i tot al llegir que t'agraden les meves lletres. Tot el que escric és el que hem dona sempre voltes pel cap però per fi vaig decidir escriure-ho intentant donar el millor de mi (encara que en alguna falta ortogràfica pel mig).
    M'agraden molt les teves fotos, tinc una reflex digital de fa uns anys i estic intentant treure-li més profit a veure si puc transmetre també amb imatges.
    Petons

    ResponElimina