L'amor

Paraula en majúscules, AMOR, s’omple la boca al pronunciar-la. No hi ha res que no s’hagi escrit sobre ella.

És allò que busquem desesperadament a totes hores i mai en tenim prou. I quan no en tenim gens fa sentir-te terriblement infeliç.

Però que entenem per amor realment? És allò que sentim incondicionalment cap a una persona? Una només o cap a totes les que ens sentim lligats emocionalment? És el que sentirem quan trobem el princep blau del conte de la nostra vida? Podem estimar fins a ser malaltís. L’amor no pot evitar-se, amor és allò que ens fa tenir por a morir, por a no poder estar més temps al costat de la persona estimada ja sigui un amic, amant, parella, germà…

Es pot estimar de moltes maneres diferents, sentir un amor buit per coses materials, amor incondicional, amor calent i passional, amor fred i indiferent, amor a la vida, amor a un mateix, amor desconegut, amor a estimar.

L’amor canvia amb els anys i les experiències. De nens sentim amor pels pares i aquest passa a ser odi a la adolescencia.  Quan som adolescents estimem amb bojeria a un personatge que mai estarà a l'abast, ja sigui cantant, actor, etc fins al punt que donariem la vida per ells. Després arriba el primer amor, aquell que pots passar hores agafat de la mà i en arribar a casa ha estat el dia més meravellos de la teva vida. I entre amors i desamors, amors perduts i retrobats, et fas adulta i et trobes en busca d’una parella en que fer el teu niu i ser feliços per sempre més (o això és el que ens diuen els contes) de fet aques amor dura mentre no desaparegui la passió, complicitat, confiança i no arribi l’avorriment. I aquí és el punt en que hem trobo, cansada de sempre el mateix, necessito nous estímuls per tirar endavant, a partir d’aquí començo a caminar en llibertat.

I agraeixo a tots els que han format, formen i formaran part del que sóc.