No deixis de tocar

Després d'uns anys sense tocar-se i tants records agredolços van retrobar-se per fi. Ja no eren aquelles ànimes innocents que van tocar-se per primer cop, les anades i vingudes d'amors i desamors els havien fet canviar, tot i així encara existia mutu desig, les mirades no podien amagar-se.

Com més la tocava més ràpid li bategava el cor, augmentant el ritme quan l'agafava per la cintura i compassat amb les carícies que poc a poc pujarien el to. Petons tímids que tan sols eren una petita introducció a tot un món de possibilitats. Desenganyat de l'amor i de la vida, sense cap musa que l'inspirava va obrir-se a sentir les carícies que ella volia regalar-li.

Ja quasi no recordava que era sentir-se desitjada però ell li feia saber amb cada gest que les cançons improvisades en les llargues nits d'insomni eren per intentar arribar més enllà d'una connexió frustrada. Anhelava aquelles mans, fortes i a la vegada carregades de sensibilitat, aquelles mans que no van deixar de tocar-la, aquelles mans que transmetien tanta escalfor mentre pam a pam recorrien tot el seu cos.

Vibrava a cada moviment com les cordes d'una guitarra, al ritme compassat d'una cançó coneguda per tots dos i coneixent perfectament quan havien de fer l'entrada. Balancejant els cossos al compàs i transformant en valcet el rock més dur.

Tantes ganes de sentir com composava una melodia i li posava fi entre els seus pits. Una obra mestra inacabada, on el temps rovella les notes i desafina l'esperança d'acabar amb èxit la última cançó.

Agafa ben fort cada nota i torna a tocar-la, no deixis mai de tocar...