21 de juliol del 2012

Inseguretats...

Tots en tenim i són les culpables de les pors que ens envolten. I dono les gàcies a totes aquelles persones que m'envolten i tenen la capacitat gairebé màgica de fer que les meves desapareguin...

Aquí intervé l'elecció individual de cadascú… per un costat trobem tots aquells individus superficials i a la vegada buits feliços amb les seves actituds xulesques i tot i que son concients que no es cert es creuen el centre de l’univers… feliços amb la seva visió particular del món ja que a causa del seu ego no han estat capaços de sentir res més enllà d’ells mateixos.
I l’altre extrem, individus conectats amb el seu interior, apreciant les coses molt més enllà del que es veu a simple vista, sentint-les intensament. Deixant-se portar i descobrint que la vida no només consisteix en deixar que passi el temps i envellir sinó que està per aprofitar-la amb tots els sentits i estant receptiu en totes les seves possiblitats.

Si la perfecció total no existeix ja que tot depen del mirall on ens reflectim, un mirall que pot ser la propia conciencia o be uns ulls que t’observen i t’analitzen continuament. On un defecte pot convertir-se amb alguna característica única i que ens fa especials. I aquest reflexe pot anar encaminat a donar diferents prespectives d’una mateixa imatge. Tant oposades com la indiferencia o la bojeria passional. Sóc sexual, i què? Segueixo els meus impulsos per satisfer desitjos, penso que una part important de la vida consisteix en la cerca dels plaers que tenim al nostre voltant. I avui en dia estem perdent el romanticisme i les sensacions interpersonals com el tacte, les olors o el soroll mut d’un somriure.
Decididament la calor afecta a les neurones i només pensen en posar-se a remull en una platja tranquil·la sense ganes de pensar i deixar que les onades gronxin el cos...

10 de juliol del 2012

No deixis de tocar

Després d'uns anys sense tocar-se i tants records agredolços van retrobar-se per fi. Ja no eren aquelles ànimes innocents que van tocar-se per primer cop, les anades i vingudes d'amors i desamors els havien fet canviar, tot i així encara existia mutu desig, les mirades no podien amagar-se.

Com més la tocava més ràpid li bategava el cor, augmentant el ritme quan l'agafava per la cintura i compassat amb les carícies que poc a poc pujarien el to. Petons tímids que tan sols eren una petita introducció a tot un món de possibilitats. Desenganyat de l'amor i de la vida, sense cap musa que l'inspirava va obrir-se a sentir les carícies que ella volia regalar-li.

Ja quasi no recordava que era sentir-se desitjada però ell li feia saber amb cada gest que les cançons improvisades en les llargues nits d'insomni eren per intentar arribar més enllà d'una connexió frustrada. Anhelava aquelles mans, fortes i a la vegada carregades de sensibilitat, aquelles mans que no van deixar de tocar-la, aquelles mans que transmetien tanta escalfor mentre pam a pam recorrien tot el seu cos.

Vibrava a cada moviment com les cordes d'una guitarra, al ritme compassat d'una cançó coneguda per tots dos i coneixent perfectament quan havien de fer l'entrada. Balancejant els cossos al compàs i transformant en valcet el rock més dur.

Tantes ganes de sentir com composava una melodia i li posava fi entre els seus pits. Una obra mestra inacabada, on el temps rovella les notes i desafina l'esperança d'acabar amb èxit la última cançó.


Agafa ben fort cada nota i torna a tocar-la, no deixis mai de tocar...