Caminant a pas lent, sola pels carrers tot i ser d'hora,
envoltada per la foscor d'una nit que cada dia comença més aviat.
Embriagada per l'olor de la pluja
que s'havia pres un descans en el moment just.
Mirant com el camí es perd entre les escales dels carrers estrets
i les cases velles t'expliquen els seus secrets.
El soroll de les sabates marcaven les meves passes
sobre un terra mullat mentre tornava a casa sense pressa.
Paro un instant el meu passeig per fer la foto amb un intent de captar totes aquestes sensacions i transmetre-les amb una sola imatge.
L'alegria de tornar a llegir-te, entre línies.
ResponEliminaDeberiamos acostumbrarnos a caminar sin prisa, a reclamar nuestro derecho a caminar sin prisa
ResponElimina