20 d’abril del 2016

Visita inesperada...

Quina tarde més aborrida la feina, asseguda davant del ordinador miro la llum del fluorescent del sostre com feia pampallugues. Ja és primavera, la calor primerenca ens fa treure la roba pesada del hivern, estic alterada com una gossa en zel i enlloc de divertir-me aquí estic, captiva. Passen els minuts i amb la ment dispersa en ves a saber què un sorollet familiar em fa saltar de la cadira.

(toc toc toc) Miro el mòbil, un missatge teu, em poso de cop recta i ben asseguda a la cadira per llegir-lo.

- Mira on sóc.
- On ets?
- A prop de tu (rebo una foto d'un lloc familiar)
- Ostres tant a prop i jo aqui al Hospital,  tancada i currant. Saps? Ara mateix et menjaria.
- Vinc?
- Vine
- Vinc?
- Si!
- Quan estigui a la porta vens a rebre'm.

Els minuts passen en una velocitat inversament proporcional als batecs accelerats del meu cony. Tant nerviosa i espectant com el primer dia.

Ostres, frena! on coi anireu quan arribi? Si em baixa les calces al mig del passadís pot ser tot un escàndol. Pensa... pensa... Ja ho se! Als lavabos dels homes, quasibé mai hi va ningú allí. I la càmera de seguretat no enfoca l'entrada.

(toc toc toc) Amb el so del missatge quasibé tinc un orgasme instantani.
- Sóc aquí. T'espero.
- Surto tant depressa que les cames em tocaven el cul.

Quina gana, quina escalfor i quines ganes de tu. Ganes bojes que no puc evitar, desijto menjar-me la teva polla gran i dura fins sentir-la dins la gola. En dos segons, temps de posar el forrallat de la porta es va disparar la nostra bojeria. Arrepretada contra la paret, mig despullats i amb la teva ma entre les meves cuixes no podia deixar de gemegar, gemecs ofegats per evitar ser enxampats infraganti. Amb la cara contra les rajoles fredes de la paret, ben empalada per la teva polla meravellosa arribo al orgasme sense respirar. Et corres a sobre meu, la llet calenta em regalima pels pits.

No queda temps he de tornar a la feina o notaran la meva absència. Ràpidament em pujo els pantalons i cordo la jaqueta del uniforme. Al sortir les dones de la neteja mentre suada, encara accelerada em pentino els cabells, em miren somric i camino pel passadís ja sense tanta pressa amb el cony encara bategant i pensant pels pèls...

(toc toc toc) Gràcies...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada