Sembla mentida com puc trobar refugi amb les paraules. Paraules que molts cops causen un dolor profund com si et clavessin una daga afilada entre les costelles. Paraules pronunciades amb un to determinat de la boca d'algú que mai imaginaries que sortirien. Paraules que no són més que simples sons i el significat que tenen és només el que li dona un mateix. Paraules que poc a poc van empenyent a un mateix a la vora del precipici del canvi, on arribarà un moment que l'única opció possible només serà saltar. Saltar cap a la llibertat, respirar nou aire, saltar al no retorn...
EL llenguatge és un dels invents més potents de la història de la humanitat. Poca broma.
ResponEliminaLes lletres, paraules i frases són un dels més grans refugis de la ment!
ResponEliminaA veure si parlem algun dia més.. De un admirador =)
ResponElimina