Cafè dolç

Desitjava tastar-la amb totes les seves forces així que va posar-se aquella roba interior que guardava per als moments especials, el seu millor vestit i va sortir de casa amb silenci. No li feia falta l’abric ja que no anava gaire lluny. Abans de sortir de casa va agafar una tassa de la vaixella i va pujar escales amunt fins al tercer.
Pensava que no era una mala hora per demanar una mica de sucre a la veïna del tercer que es mirava amb recel cada dia que es creuaven al portal. Aquelles mirades creuades que fondrien un bloc de gel... tenien que voler dir alguna cosa més que bon dia i no anava a esperar més per comprovar-ho.

Un cop al portal el cor li bategava amb força, no semblava nerviosa però ho estava, els dits tremolosos van pitjar el timbre i el soroll va fer que donés un petit salt enrere. En pocs segons escoltava com unes passes s’apropaven a la porta, sentia com estava sent observada per ella, la seva veïna a través del petit ull de peix que passava la fusta i permetia observar de dins a fora. Després d’una pausa i el soroll de les claus com donaven voltes al pany i com va entreobrir-se la porta. Aquella veu tan dolça que sempre li regalava un bon dia quasi cada matí va invitar-me a passar. Al entrar la casa es percebia una olor embriagadora, d’alguna cosa que acabava de sortir del forn.

- No tindràs pas una mica de sucre per deixar-me? Volia preparar-me un cafè i he vist que no en tenia. – Mentida ja que el cafè dolç no li havia agradat mai. 

- Si clar, però... entra dona que no mossego. Anava a fer-me un cafè amb magdalenes que acabo de treure del forn, m’agrada l’olor que fan al coure's que impregna tota la casa. Seu on vulguis que jo ara vinc.

Va posar-se al sofà en front una tauleta de vidre on va deixar la seva tassa buida mentre l’esperava. En un moment va aparèixer ella amb una safata amb un plat de magdalenes i dues tasses amb cafè. Quan va ajupir-se per deixar la safata a la tauleta no va poder evitar observar la roba que vestia, un jersei amb un escot que deixava veure suficient per descobrir que no portava res a sota i unes malles ajustades. Ella al adonar-se’n dels ulls xafarders que la miraven va dir:

- Sento el meu aspecte descuidat però no esperava visites avui. – I va somriure.
 

No li vaig dir però aquella roba informal encara la feia més atractiva.
 

Va seure just al costat, va estirar la ma inclinant-se a sobre i va tancar la televisió dient que fa companyia quan estàs sol però ara només faria soroll. 

No podia deixar de mirar-li els llavis, vermells, suaus, carnosos... Va servir el cafè i seguidament i sense pausa va posar la ma sobre el seu genoll, acariciant la cama i pujant fins la cuixa. Un gest que va disparar la l'excitació molt més del que podia imaginar. Les seves mans van fer cap sota el jersei d'ella, cintura amunt i vibrant amb aquella pell suau. Un a un va anar descordant tots els botons del meu vestit deixant a vistes la transparència de la roba interior. Va recolzar-se als coixins de cara a ella tot dient amb els ulls i sense parlar, et desitjo i fes-me el que vulguis.

Va veure com ella es recolzava a sobre seu, i en un punt d’excitació màxima va haver de reprimir un orgasme, no volia semblar dèbil. Una mà li acariciava els cabells i els apartava per deixar pas a uns llavis humits que petonejaven el coll. Els llavis que poc a poc buscaven els seus i aquella mà que anava baixant fins trobar el sexe humit per sota de la roba...

Aquell va ser el cafè més dolç que mai m’havia portat a la boca, tot i que no vaig posar-hi sucre...