Et somio... recordo com em menjaves i em mullo. M'excita imaginar-te un altre cop sobre meu, a sobre teu, refregant-nos els cossos.
M'agafes... em lligues, em penetres, xisclo de plaer.
T'espero... a quatre potes amb mirada tant viciosa com impacient.
M'obro... de cames, com una flor al sol, oferint al teu vici el meu nectar.
Babejo... mentre desitjo posarme-la a la boca un i altre cop, sense por, gola endins fins al fons del paladar.
T'observo... miro el teu cos embaladida sense deixar-me cap detall.
T'abraço... els nostres cossos es fonen mentre et claves dins meu.
Desperto, et busco... et sento a la meva esquena, la teva ma em repreta els pits, m'agafes fort perquè no marxi.
Dormo... tranquila, calenta, excitada... amb el teu alè calent al clatell.
Dolçor. Envit de paraules. Somni profund
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminael plaer només dura un instant, l'amor tota la vida, però qui vol amor sense plaer? amor vacu i sense sentit
ResponEliminasi tenim amor sense plaer cerquem plaer sota les pedres fins sentir-nos satisfets...
Eliminagràcies per comentar i benvinguda
Tens tota la raó, encara que això significa perdre tot el que posseeixes, a la recerca d'un instant de plaer, una sense raó
ResponEliminaperdre o compartir... depén de la prespectiva
Eliminainstants que poden ser eterns, continuatso irrepetibles
sempre perdre i el que tu deixes se'l mengen els carronyers l'amor és únic i individual, quan es perd, no és gens
EliminaGràcies per la benvinguda
ResponEliminadisfruta-ho molt que val la pena Levanah. Un peto.
ResponElimina