Com havia de deixar passar aquesta proposta tan divertida? Aquí deixo la meva humil i personal aportació!
Sóc d'emocions fortes
qui ho diria...
esperant fins l'últim moment
per enviar la poesia.
Qui m'ha vist i qui em veu
m'he posat a escriure versets
tot perquè Jordi "banyeres"
en quedi satisfet.
Sola i avorrida per casa
busco un bon entreteniment
omplo la banyera d'aigua tèbia freda
i m'hi poso en un moment.
.jpg)
Li tiro sabó i sals aromàtiques
per buscar la inspiració
i entro dins amb un aneguet de goma
en funció de vibració.
Perdo la noció del temps
entre escuma i plaers
crits ofegats sota l'aigua
perquè no es sentin del carrer.
Els instints em posseeixen
faig els meus desitjos realitat
i si la veïna del tercer m'escolta
segur que s'hi hauria apuntat.
I que bé que s'està a dins
l'aigua tèbia i mullada
però hauré de sortir aviat
si no vull quedar-me arrugada.
Com no podia ser d'altra manera
sempre escalfant al personal
però no se escriure res
que no acabi sent sexual.
Tant de llegir-vos en poesia
al final m'he animat
tot i que sense gaire traça
espero que repte superat!
I tant que sí, repte superat i amb moooolta nota Levanah!! M'ha agradat, i com sempre, sempre perdre el teu particular estil. Ostres, un aneguet en mode vibració ha de ser curiós... i plaenter!
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva participació i ara mateix et penjo del bloc!! (el teu enllça, vull dir).
Oi tant que està superat!!!!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta poesia, hehehe!! sobretot el troç en que la veïna del tercer s'hi apunta! :P
Gràcies Jordi i Alba!
ResponEliminaXexu el teu comentari no apareix enlloc... i ara que no ens llegeix ningú et dire que hi ha més de descripció que de imaginació amb el que escric, alguns més que uns altres però.
Ah Jordi farem una guardiola per estalviar i regalar-te un calentador que això de l'aigua freda a l'hivern no ha de ser tant divertit...
Aquesta banyera és l'enveja de les veínes.
ResponElimina