Sóc massa calenta i desvergonyida?

Sóc massa calenta i desvergonyida? M'agrada el desig dels homes que em fa embogir i passa per sobre de la meva educació, a la raó, de les meves decisions... es superior a les meves forces. Sóc dèbil.

I ell, era autosuficient, un generós repartidor de plaer que no necessitava a ningú. El fet que jo pogués ser ningú m'ho posava difícil i alhora m'exitava. Volia que em fes seva de totes les maneres possibles, que em fes embogir de desig per al seu propi plaer i el meu.

Tenia ganes de veure allò on inevitablement acaba dirigint-se sempre la meva mirada. Descobrir-lo i veure el seu sexe plantat davant meu, sense pensar-hi el vaig agafar amb les mans i me'l vaig endur a la boca. Els meus llavis el xuclaven, la meva llengua el descobria, obria fort la boca per poder-lo sentir al paladar. I podia sentir els batecs del cor a traves d'aquelles venes plenes de sang calenta. M'agradava aquell membre gran, dur i fort. I pensar que en algun moment m'obriria de cames i hem penetraria hem feia embogir.

Recorria amb la mà les meves cames suaus, més suaus encara per l'interior. M'obria les cames sense trobar resistència i allí estava esperant, la flor de tots els desitjos. Va separar les meves cuixes i va afonar-hi el cap, els llavis, la llengua, el nas, la barbeta poc afaitada. Vaig sentir la seva llengua calenta entrar dintre meu i el meu cos es rendia a amb un calfred. I el meu sexe, tan mullat en volia més de la seva llengua, aquella llengua que llepa i xucla i hem feia gemegar de plaer...

I el fet de saber que seria un instant únic i l'escena ja no tornaria a repetir-se encara estimulava més el plaer rebut.

Moments d'inspicació entre el vibreig solitari de les màquines y la tranquilitat de la nit. Recordant agraida a tots aquells que han aconseguit fer-me oblidar de totes les meves inseguretats existents i fer-me sentir el que no pot descriure's amb paraules.