Levanah Feel
Benvinguts al meu petit món on em llegireu sense màscares i descobrireu fins el més íntim racó de la meva transparència.
20 d’abril del 2016
Visita inesperada...
(toc toc toc) Miro el mòbil, un missatge teu, em poso de cop recta i ben asseguda a la cadira per llegir-lo.
- Mira on sóc.
- On ets?
- A prop de tu (rebo una foto d'un lloc familiar)
- Ostres tant a prop i jo aqui al Hospital, tancada i currant. Saps? Ara mateix et menjaria.
- Vinc?
- Vine
- Vinc?
- Si!
- Quan estigui a la porta vens a rebre'm.
Els minuts passen en una velocitat inversament proporcional als batecs accelerats del meu cony. Tant nerviosa i espectant com el primer dia.
Ostres, frena! on coi anireu quan arribi? Si em baixa les calces al mig del passadís pot ser tot un escàndol. Pensa... pensa... Ja ho se! Als lavabos dels homes, quasibé mai hi va ningú allí. I la càmera de seguretat no enfoca l'entrada.
(toc toc toc) Amb el so del missatge quasibé tinc un orgasme instantani.
- Sóc aquí. T'espero.
- Surto tant depressa que les cames em tocaven el cul.
Quina gana, quina escalfor i quines ganes de tu. Ganes bojes que no puc evitar, desijto menjar-me la teva polla gran i dura fins sentir-la dins la gola. En dos segons, temps de posar el forrallat de la porta es va disparar la nostra bojeria. Arrepretada contra la paret, mig despullats i amb la teva ma entre les meves cuixes no podia deixar de gemegar, gemecs ofegats per evitar ser enxampats infraganti. Amb la cara contra les rajoles fredes de la paret, ben empalada per la teva polla meravellosa arribo al orgasme sense respirar. Et corres a sobre meu, la llet calenta em regalima pels pits.
No queda temps he de tornar a la feina o notaran la meva absència. Ràpidament em pujo els pantalons i cordo la jaqueta del uniforme. Al sortir les dones de la neteja mentre suada, encara accelerada em pentino els cabells, em miren somric i camino pel passadís ja sense tanta pressa amb el cony encara bategant i pensant pels pèls...
(toc toc toc) Gràcies...
Excursions
L’aire escàs i calent que corria feia moure les fulles dels arbres que protegien la gespa del sol. El tronc gran i fort d’un (arbre) va invitar-la a seure’s a sota, recolzant l’esquena en aquell tronc robust va aixecar el cap per observar les rames i fulles que li donaven ombra. Era un bon lloc per llegir i endinsar-se al llibre, per treure de la ment tots es motius que l’havien portat a fugir del lloc on es sentia engarjolada.
Passava les pàgines mentre jugava amb la gespa pasant-se les petites fulles entre els dits, acaronant aquella moqueta verda i tova. Tan immersa amb les histories i aventures interespacials del llibre no va presentir la mirada penentrant del noi que hi havia assegut a un banc de fusta uns metres mes a la dreta d’on estava ella, feia estona que hi era però no se’n havia adonat encara.
De tant en tant tancava els ulls i imaginava que era ella el protagonista del llibre i que podía volar entre els estels que tantes vegades mirava desde la finestra.
- Roger, igualment…
Sembla que el fet d’obrir la boca li donés permís per seure al seu costat. A prop, tant a prop que podía llegir la lletra petita del llibre sense dificultat. Va sentir-se atret per l’olor femenina ja que cada cop s’apropava més al seu coll i ella sense treure els ulls del llibre tot i que ja no l'estava llegint, sentía l'escalfor de la respiració d’aquell noi extrany sobre la pell...
28 de març del 2014
Correspondència...
Benvolguda ment,
Tu que li parles al cor pregunta-li perquè a vegades és tan cruel. Que t'expliqui els motius de bategar amb tanta força que no atén a la raó.
Tu que ets sabia ensenya-li a ser fred i a no fer-se miques, que tot passa i que tot arriba quan és el moment.
Digue-li que per molt que salti no hi ha res a fer si la via de sortida és unidireccional.
Consola'l regalant-li bons records i mai falses il•lusions.
I si cal aconsella-li quin és el millor preparat reparador per enganxar un a un tots els trossets en que s'ha acabat trencant.
Però sobretot sobretot no li permetis que deixi mai de bategar.
Atentament els Cinc Sentits.
21 de febrer del 2014
El somriure de Cheshire
12 de desembre del 2013
Arribar tard...
Avui és d'un d'aquests dies que pel fet d'arribar 8 min tard he perdut molt.
Em sento impotent per no poder fer res, suposo que no es pot controlar tot...
Qui sap que passarà demà, però avui sento que he guanyat un grapat de incerteses.
5 de desembre del 2013
Breus transparències
Mira'm als ulls... veus? sí sí aquí al fons d'arrere amagat... hi ha una part de tu.
Pots veure'm transparent com l'aigua ja que per tu no hi ha secrets, enganys ni astucies. Agafa'm fort de la mà i no m'escaparé.
4 de desembre del 2013
N x 3
És difícil poder-vos tenir a totes tres a la vegada però cadascuna tindrà sempre un trosset del meu cor.
26 d’octubre del 2013
Desde el llit
Et somio... recordo com em menjaves i em mullo. M'excita imaginar-te un altre cop sobre meu, a sobre teu, refregant-nos els cossos.
M'agafes... em lligues, em penetres, xisclo de plaer.
T'espero... a quatre potes amb mirada tant viciosa com impacient.
M'obro... de cames, com una flor al sol, oferint al teu vici el meu nectar.
Babejo... mentre desitjo posarme-la a la boca un i altre cop, sense por, gola endins fins al fons del paladar.
T'observo... miro el teu cos embaladida sense deixar-me cap detall.
T'abraço... els nostres cossos es fonen mentre et claves dins meu.
Desperto, et busco... et sento a la meva esquena, la teva ma em repreta els pits, m'agafes fort perquè no marxi.
Dormo... tranquila, calenta, excitada... amb el teu alè calent al clatell.
10 de setembre del 2013
Foc interior
m'agradaria besar mil cops més els teus llavis d'encara sabor desconegut per mi,
anel·lo repetir les carícies teves que encara no he rebut,
fer realitat els somnis que encara no he tingut,
Sentir-te insaciable, alliberant la màgia de la sexualitat en estat pur.
I sentir aquesta imaginària realitat que es resisteix.
Gaudint amb tot el que acaba entre les meves mans,
entre anades, tornades i orgasmes infinits
l'energia em sobra i explosiona.