25 de maig del 2012

Compartir sensacions...

M'agradaria compartir sensacions amb homes que respectessin el silenci, que no parlessin, només seduir i sorprendre'm. Però també m'agradaria sentir plaer amb mirades o paraules. Massa complexitat per a un sentiment tant primitiu com el plaer... i tot i així tan simple com: si vols saber parla'm, si em vols sentir toca'm, si em vols trobar busca'm...

I pel meu cap tornen a voltar un seguit de sensacions imaginades o viscudes, passades o futures, certes o irreals... la meva part sexual s'allibera i jo la deixo anar.

Una abraçada, una carícia un apropament dels llavis... llavors observo com la roba l'oprimeix i tinc ganes d'alliberar-la. Desbotonant els pantalons amb calma, mirant com aprofita l'espai i s'expandeix. I la miro, la miro sense considerar-la solament una polla dura sinó com un home en la seva totalitat. L'envolto delicadament amb els meus dits i veig com creix per oferir-li la meva llengua i els llavis que es mouen, recorrent-la... Després m'omplo la boca, deixo anar per lliure la llengua i juga amb la punta, descobrint tots els racons i plecs. Provar, llepar, xuclar, moure'm amunt i avall amb un ritme inconstant. I observar, observar que hem miren amb els ulls brillants amb desig pel plaer proporcionat.

I m'agrada, m'agrada el sexe dels homes i el plaer que genera donar-los plaer, sóc incapaç de ni tan sols voler reprimir els meus desitjos...

una mirada...


6 comentaris:

  1. :) es una de lse millors sensacions de la vida!!! no s'ha de reprimir un desitj si no com dius expressar-lo i gaudir-lo,sense pors,sense tabús,sense preocupar-se del que pensin els demes,nomes viure i sentir....

    ResponElimina
  2. no podem viure pensant en allò que passa fora de nosaltres, em de pensar en nosaltres... i reprimint desitjos ens estem reprimint la vida. Deixem fluir coi!!!

    ResponElimina
  3. este post está muy bien, sisi :)

    ResponElimina
  4. Pro cierto, si me das luz verde me gustaría compartir este post en Facebook :) No hay mucha gente que escriba así tan de verdad..

    ResponElimina
  5. Quin luxe poder compartir amb algu aixi, sense presa ni esperes...

    ResponElimina