Em sento com una Galatea imperfecta als ulls del mon, una Afrodita massa convençuda de proporcionar felicitat hem va donar la vida, va transformar el meu cos de marbre fred en un cos de sang calenta, però va trigar massa i en despertar... Pigmalió ja no hi era, s'havia cansat d'esperar... i es va acontentar amb menys del que realment es mereixia, perquè tenia por, por per aconseguir allò que més desitjava.
Ara vagaré com un ànima perduda, buscant al present els ulls que aconsegueixin polir la pedra que porto a l'interior i fer-la brillar...
M'agradaria que poguessis veure en mi les meves perfectes imperfeccions...
Pygmalion per Giulio Bargellini. 1896.
Ara, que t'has de deixar polir aquestes imperfeccions per brillar ben lluenta!
ResponEliminaJo ja hem deixo però com hi ha tanta pedra per polir... Avui en dia escollim el camí fàcil.
Elimina