Somriu

Res és tan simple de fer i a la vegada tan ple de significats com un somriure.

Hi ha somriures que poden ser tímids o atrevits, amagats o públics, discrets o escandalosos, inconcients o forçats, simples o enrevessats, petits o grans, íntims o socials... n'hi ha que es donen amb sinceritat o en canvi són plens de falsedat, poden ser infantils o madurs, nerviosos o tranquils...

Poden ser cínics, malvats, venjatius, freds i fins i tot resignats però també d'agraïment, de felicitat, amor, tendresa, de plaer, calents... i altres plens de bones intencions.

Podem observar somriures diferents fets amb la boca oberta, ensenyant les dents i fins i tot la llengua, acompanyats d'una rialla sonora o de silenci...

I això fa preguntar-me, quan somric jo? Ric sola per un acudit que he entès tard; somric al llit quan et recordo; quan un nen hem dona les gracies per tornar-li la pilota que ha xutat massa fort; somric en acabar un esborrany i publicar-lo desitjant que sigui llegit amb la mateixa il·lusió que ha estat escrit. També per acompanyar a un "Bon dia" i veure que la gent et respon amb un altre somriure; somric per acceptar una disculpa sincera; somric quan hem sorprenen. Simplement somric perquè aixi ho sento...

És un gest petit i insignificant però que pot fer que el dia d'algú sigui menys trist i solitari, encara que sigui per un instant.