- Què tens a les mans?
- Una ploma...
- Una ploma! Què fas amb una ploma a les mans?
- Vine, treu-te la jaqueta i deixa't portar...
L'habitació era acollidora, il·luminada només amb la poca llum que entrava entre les escletxes dels porticons de fusta i amb una llum tènue i ataronjada que proporcionava un llum de sal. Silenci total a l'exterior tot i ser les primeres hores de la tarda, tan sols el cantar alegre d'algun ocell que de tant en tant es posava al pedrís de la finestra. I al mig, un llit ample amb uns llençols col·locats a consciència, ben estirats donaven sensació de calma.
Aquells braços forts que finalitzaven amb unes mans grans i robustes van començar a treure'm la roba amb una tendresa i delicadesa que pensava que no seria possible. Peça a peça la roba que em cobria acabava al terra transformada en un drap sense forma i un calfred va recórrer el meu cos tot i estar en un ambient càlid.
- Gita't al llit.
- Però vols dir? I tu no et treus la roba?
- Creu, gita't.
No vaig poder-me negar, primer una cama que amb la pressió exercida sobre del llit va fer arrugar els llençols de la mateixa manera com quan poses un peu dins l'aigua d'una piscina solitària. Sentia com els seus ulls recorrien el meu cos nu, amb tendresa. Després d'una cama, l'altra fins que vaig estirar els braços i vaig posar-me de boca terrosa amb la cara sobre els coixins tous, suaus encara es podia sentir el perfum, proporcionat pel sol i els pins, de quan havien estat estesos al carrer.
Totalment perduda en un món de sensacions, causades per una situació nova, però confiada, absorbida per la calma que transmetia i oberta a totes les possibilitats que podia oferir, sentia com totes les meves inseguretats i pors no hi eren dintre aquella habitació.
No vaig poder veure com va pujar al llit i va agenollar-se al meu costat ja que estava profundament immersa amb les olors del coixí. Però sentir una respiració propera me'n va fer adonar-men.
- Preparada?
Aquella paraula va trencar el silenci... Un sospir per part meva li va donar el sí com a resposta. Pràcticament ja tenia la pell de gallina abans de començar a sentir. Va apartar els meus cabells amb calma per poder tenir les espatlles només per a la extensió de la seva ma aquest cop en forma de ploma. I la meva ment va alliberar-se totalment i seguia el recorregut dels moviments. Del coll baixava fins les espatlles, de les espatlles al braç i fins la punta dels dits de les mans. Recorria la pell sense pausa, baixava per l'esquena de forma decidida. De sobte vaig sentir l'escalfor que desprenia l'altra ma va quan va separar-me les cames i no vaig poder reprimir un gemec en notar la suavitat de la ploma al meu entrecuix.
- Ara dóna't la volta.
Així ho vaig fer, amb un moviment calmat i sentint la sensualitat a flor de pell. Tenia ara una bona perspectiva de la seva mirada que podia sentir, penetrant, com recorria tot el meu cos.
La ploma! La tenia entre les seves mans i hi jugava mentre decidia per quin racó del meu cos anava a continuar. Desitjava tornar a sentir aquella suavitat sobre la pell i aquella situació m'escalfava.
Aquest cop va començar pels peus i va fer que arronses les cames, seguia pujant pel lateral de les cuixes fins arribar als pits i passar per sobre dels mugrons vermells, calents, sensibles i durs. Estava tremolant de plaer, engolida pel tacte, les olors, l'escalfor, per aquella mirada penetrant... Sentia com del melic va anar baixant fins l'entrecuix i amb un simple frec les sensacions van transformar-se amb un orgasme...
Una cosa tan simple com una ploma... Sí, una ploma suau que va fer-me vibrar de plaer sense ni tan sols imaginar-ho. Coses tan simples que a la vegada amaguen sensacions tan complexes si sabem mirar-les amb uns altres ulls i amb imaginació.
