12 d’abril del 2012

Contradiccions d'identitat

Hem sento un esperit jove però amb la sabiesa que m’han donat les experiències viscudes. I sé que encara hem queda molt per descobrir.
He après a no tenir por tot i sentir-me insegura molts cops.
Aparento una persona simple i transparent encara que a vegades puc ser massa profunda i complicada.
No sóc ambiciosa però lluito pel que vull ser.
Externament sociable però internament reservada. Qui  hem vulgui conèixer ha de mirar al meu interior sense prejudicis i estar receptiu.
Absolutament sincera amb els que m’envolten encara que de vegades intente enganyar-me a mi mateixa.
M’agrada compratir i ser generosa amb els altres però a canvi d’aprendre tot el que els altres hem poden ensenyar.
M’expreso creant encara que no sigui res ni perfecte ni definit. Transmetent sensibilitat a la cuina, congelant instants del temps amb una càmera fotografica, explicant el que sento a un troç de paper (o al blog), fabricant idees mentre somio desperta…
Tenir  infinites ganes de riure fins a quedar-me sense respiració, encara que l’acudit sigui el més dolent de tots i a la vegada tenir profunda tristesa, indignació i ràbia per moltes situacions d'actualitat.
Sóc  insaciable i perillosa però a la vegada també delicada i dolça.
No vull ser el centre de l’univers de ningú, no m’agrada portar tanta responsabilitat a les meves esquenes. Tot i que això sigui molts cops inevitable.
Per a mi no existeixen dues meitats sinó sencers complementaris. Res de mitjes taronges, hem considero una peça sencera. I hem pregunto per què enlloc de buscar desesperadament meitats, probablement  inexistents, no ens dediquem a fer macedònia?
M’agradaria nedar dintre d’un mar de carícies cada dia sense pensar, només sentir.
No vull tornar-me a sentir simplement buida, necessito estar receptiva per absorvir-ho tot com una esponja i desprès exprèmer fins la última gota tot el que hem volta pel cap.
He après a cuidar el cos per tenir salut i també una ment desperta, que s’ha d’alimentar bé igual que alimentem al cos. S’ha de cuidar i fer-la pensar, donar-li paraules per llegir, melodies per escoltar, aromes per olorar, caricies per sentir…


Gràcies als que hem llegiu per escoltar a una pesada amb el cap embolicat i els dits massa llargs ;-)

1 comentari: