He après a no
tenir por tot i sentir-me insegura molts cops.
Aparento una
persona simple i transparent encara que a vegades puc ser massa profunda i
complicada.
No sóc ambiciosa
però lluito pel que vull ser.
Externament
sociable però internament reservada. Qui
hem vulgui conèixer ha de mirar al meu interior sense prejudicis i estar
receptiu.
Absolutament
sincera amb els que m’envolten encara que de vegades intente enganyar-me a mi
mateixa.
M’agrada
compratir i ser generosa amb els altres però a canvi d’aprendre tot el que els
altres hem poden ensenyar.
M’expreso creant
encara que no sigui res ni perfecte ni definit. Transmetent sensibilitat a la
cuina, congelant instants del temps amb una càmera fotografica, explicant el
que sento a un troç de paper (o al blog), fabricant idees mentre somio desperta…
Tenir infinites ganes de riure fins a quedar-me
sense respiració, encara que l’acudit sigui el més dolent de tots i a la vegada
tenir profunda tristesa, indignació i ràbia per moltes situacions d'actualitat.
Sóc insaciable i perillosa però a la vegada també
delicada i dolça.
No vull ser el
centre de l’univers de ningú, no m’agrada portar tanta responsabilitat a les meves
esquenes. Tot i que això sigui molts cops inevitable.
Per a mi no
existeixen dues meitats sinó sencers complementaris. Res de mitjes taronges,
hem considero una peça sencera. I hem pregunto per què enlloc de buscar desesperadament meitats,
probablement inexistents,
no ens dediquem a fer macedònia?
M’agradaria nedar
dintre d’un mar de carícies cada dia sense pensar, només sentir.
No vull tornar-me
a sentir simplement buida, necessito estar receptiva per absorvir-ho tot com
una esponja i desprès exprèmer fins la última gota tot el que hem volta pel
cap.
He après a cuidar
el cos per tenir salut i també una ment desperta, que s’ha d’alimentar bé igual
que alimentem al cos. S’ha de cuidar i fer-la pensar, donar-li paraules per
llegir, melodies per escoltar, aromes per olorar, caricies per sentir…
Gràcies als que hem llegiu per escoltar a una pesada amb el cap embolicat i els dits massa llargs ;-)
Molt bo, això de la macedònia.
ResponElimina