Evidentment Levanah no és el nom que diu al tros de paper plastificat que porto a la cartera, aquest no el diré, no perquè me'n avergonyeixi de qui sóc ni del que escric sinó perquè persones que m'envolten podrien no entendre el que dic i penso.
Feel és el sentit, sentir una carícia, una gota de pluja quan et cau a la cara, l'escalfor d'un raig de sol després d'un hivern fred, el perfum dels cabells d'algú que t'abraça, el gust agredolç d'un petó que no es repetirà i un bon grapat més de sensacions que per més que intente descriure-les el millor dels escriptors no es podran entendre si no les has sentit mai.
I això és el que estic buscant, sentir...
mira aquesta lluna i somriu
Adelante Levanah...
ResponEliminaMerece la pena vivir también de esta forma el apasionante viaje que es la vida...
Yo lo inicié hace casi dos años y estoy feliz de haberlo hecho...
Sé tú misma...Exprésate con libertad...y te sorprenderás de hasta donde son capaces de llegar tus palabras...
Te sigo...aunque no he encontrado el sitio para agregarme...
Un beso.
Muchas gacias Lola!
ResponEliminaEspero encontrar siempre las palabras que sepan describir lo que pienso.
Te sigo de mucho antes de decidirme a empezar con el blog y me gusta lo que me haces sentir mediante tus palabras.
Abrazos sinceros
Gracias por leerme... : )))
EliminaSeguro que las encuentras, tanto que a veces sentirás que casi te legan a desbordar...
Un abrazo y adelante...Expresate sin miedo, Levanah... : )
Felicitats, Levanah. El motiu de la lluna a mi també m'inspira molt. Espero que et surti un bloc tan bo com promet.
Eliminasempre siras la millor feia molt que no entraba pero ets el meu idol llastima que estic compromes
ResponEliminaGràcies Anònim, a veure si aviat recupero la inspiració i reemprenc els relats. Un petó i un somriure per tu.
Eliminaet la millor, feia molt de temps que no entraba, ets el meu idol
ResponElimina