Vivim en una societat que ens porta a viure acompanyats,
compartir despeses, lleure, tristeses... ens venen que necessitem una parella i
sense ella estem perduts, això sense deixar de banda que ens entossudim en
buscar la nostra altra meitat per compartir aquesta vida. Però aquesta cerca
pot arribar a ser malaltissa si dediquem tot el nostre temps.
Però que passa quan la trobem? Tot ho fem girar al seu
voltant, ho compartim tot, desitgem que tingui els mateixos pensaments que
nosaltres, que ens admiri, que ens estime incondicionalment... I creem una
dependència en vers l’altre. Ens penjem a les esquenes i això fa que sempre
estiguem incomplets. Tots arribem a ser dependents en certa manera quan ens
enamorem. Hi ha una dependencia mutua i ja no pots escollir, et quedes sense
llibertat i sense llibertat l’amor deixa de ser-ho.
Per tant per ser
feliços i estimar hem d’aconseguir ser independents i està clar que necessitem
dels altres de moltes i diferents maneres, però es pot aconseguir un equilibri.
Ens adonem que tot i no ser completament independents no som de només d’una
persona. Si entenem i som concients de les nostres carencies i necessitats i
buscarem ajuda però on jo vulgui i on hem senti bé i sinó seguiré buscant fins
trobar-la.
Aprenent a ser més lliure...
Gàcies Raul per ser la meva font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada