4 d’abril del 2012

Realitat...

Vivim en una societat que ens porta a viure acompanyats, compartir despeses, lleure, tristeses... ens venen que necessitem una parella i sense ella estem perduts, això sense deixar de banda que ens entossudim en buscar la nostra altra meitat per compartir aquesta vida. Però aquesta cerca pot arribar a ser malaltissa si dediquem tot el nostre temps.

Però que passa quan la trobem? Tot ho fem girar al seu voltant, ho compartim tot, desitgem que tingui els mateixos pensaments que nosaltres, que ens admiri, que ens estime incondicionalment... I creem una dependència en vers l’altre. Ens penjem a les esquenes i això fa que sempre estiguem incomplets. Tots arribem a ser dependents en certa manera quan ens enamorem. Hi ha una dependencia mutua i ja no pots escollir, et quedes sense llibertat i sense llibertat l’amor deixa de ser-ho.
Per tant per ser feliços i estimar hem d’aconseguir ser independents i està clar que necessitem dels altres de moltes i diferents maneres, però es pot aconseguir un equilibri. Ens adonem que tot i no ser completament independents no som de només d’una persona. Si entenem i som concients de les nostres carencies i necessitats i buscarem ajuda però on jo vulgui i on hem senti bé i sinó seguiré buscant fins trobar-la.
Aprenent a ser més lliure...
Gàcies Raul per ser la meva font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada