Surto al carrer i agafo aire... inspiro ben fort! Encara es percep restes de l'olor a terra mullada que ha deixat el veí al regar les flors. L'aire fred entra al meu interior i el noto.
Obro els braços i abraço el vent, m'acaricia els cabells i els despentina, hem sento bé.
El sol hem dona escalfor, la seva llum penetra a través de la roba y hem recorre la pell.
Aixeco el cap amunt i veig com els núvols es mouen ràpid, corren per ser els primers en amagar-se darrere del perfil de les muntanyes.
No penso, només sento...
Hi ha matins especials. De vegades em passa que tot i viure a Barcelona em quedo embadalit mirant alguna sortida de sol d'aquelles de cel ben carbassa.
ResponElimina