Impacient...

Com un pintor abans de fer la primera pinzellada sobre un quadre en blanc.

Com un escritor amb el paper acabat de posar en la màquina d'escriure.

Com un músic acariciant la guitarra abans de tocar-la per primer cop.

Com el ceramista que acaricia el troç de fang que començarà a tenir forma.

Com el nen que tasta d'amagat el seu primer troç de xocolata.

Com els amants que s'oloren per primer cop.

Com l'apassionada caricia tant desitjada d'un amor prohibit.

Així és com hem sento ara... amb moltes sensacions noves per descobrir, centenars de coses per explicar, nous reptes personals que aconseguir i sobretot amb moltes paraules a les puntes dels dits a punt de ser teclejades per mostrar la meva senzillesa més profunda.

I amb ganes d'omplir poc a poc aquest petit racó perquè puguis sentir-te com a casa.

Entra i endavant, sempre seràs benvingut/da.