Obrint els ulls...

Tinc que despertar! Entendre realment qui sóc, el que puc ser i el que tinc al meu voltant. He d’aferrar-me a la llibertat per dret propi sense esperar que els altres me la concedeixin.

Començant per la llibertat de ser jo mateixa, sense intentar semblar-me a allò que volen els altres que sigui, que esperen de mi o que voldrien que fos. Així podré decidir on vull estar, que vull fer, la manera que vull treballar i la proximitat o distància que vull amb els altres. Podré córrer els riscos que calguin i pagaré el preu de les meves decisions siguin bones o dolentes. Només així seré lliure.

Segurament sóc un “bitxo raro" de pensar així però sense aquesta llibertat no hi haurà forma de despertar, ni camí, ni felicitat real... però encara hem queda molt per arribar-hi. No vull frustrar-me intentant aconseguir aquesta independència utòpica però tampoc vull quedar-me en una dependència que no hem deixa ser tal com sóc. No evitaré l’amor o relacionar-me amb els altres però evitaré  repenjar-me massa i mantindré la meva llibertat.

Una explosió d’energia recorre el meu cos en aquest moment, vull redescobrir noves experiències, conéixer ànimes perdudes i retrobades com la meva, compartir sensacions, redescobrir l’amor que ja donava per perdut...